DE BATTAMBANG I LES SEVES CLASSES DE CUINA

"Corria el mes de novembre de l’any 2016 i ens trobàvem a la cambodjana vil·la de Battambang, a l’oest del país...."  

Al bus anant cap allà vam conèixer una parella madrilenya, la Marta i la Pili i ens van caure molt bé. Vam acabar compartint amb elles quasi 15 dies del viatge, ja que es dirigien cap a la mateixa direcció que nosaltres. Aquí les podeu veure dormint. És que viatjar cansa lo seu...

El primer que vam compartir va ser el tuk tuk per portar-nos a l’hotel i ja el vam deixar encarregat per l’endemà fer una excursió per les afores de Battambang. Per començar el dia vam anar a veure el tren de bambú. Una vagoneta feta de bambú, que va per una via construïda pels francesos durant la seva ocupació. Era molt graciós, ja que només hi ha una via i quan ens trobàvem algú de cara, ens feien baixar i desmuntaven la vagoneta en un moment per deixar passar a l’altra. Era bastant curiós de veure. Té prioritat la vagoneta que porti més passatgers. Sort que nosaltres érem 4. La vagoneta pot agafar fins a 50 km/h de velocitat i el paisatge del voltant era tot selva.

Tot seguit vam visitar un temple on hi ha un memoràndum a les víctimes de les atrocitats de la dictadura de Pol Pot amb dibuixos i explicacions. Se’ls ha de reconèixer certa imaginació macabra, en detalls com lligar els presoners fent-los forats a les mans per passar-hi la corda i que així no es poguessin escapar. 

Després el nostre conductor ens va portar a alguns negocis locals, llocs no turístics però molt interessants de veure. Primer vam visitar una família que es dedica a fer pastissos tradicionals d’arròs. Treballen homes, dones i nens, tots sota la casa on hi tenen algunes màquines que semblen més d’una ferreteria que d’una cuina i després els couen fent una foguera i tapant els pastissos amb una làmina de ferro. Les condicions amb que treballen són bastant dures, ja que fa moltíssima calor i està tot molt brut.

També vam veure com es fabrica el paper d’arròs per a fer rotllets de primavera. Hi havia una dona i suposem que la seva filla fent papers d’arròs sense parar. En podien arribar a fer mil al dia. Després els posen en sobre una reixa feta de bambú per assecar-los al sol.

                            

A continuació, vam anar a veure com s’asseca el peix. Per a aquesta visita ens vam haver de posar mascaretes ja que l’olor amenaçava de fer-nos desmaiar. Sota uns porxos la gent treballa en les diferents etapes de fabricació del peix. Uns treuen el cap i les vísceres, després se’ls fileteja i se’ls deixa en unes tines amb espècies no sabem quant de temps, i al final es deixen al sol assecant-se fins que està ben dur.

   

Abans d’anar a dinar encara vam tenir temps d’anar a veure una granja de cocodrils. A part de tres cocodrils petits que tenen per fer la foto, a l’interior tenen més de 400 cocodrils amuntonats en dues piscines. Els crien aquí i després els venen per un dineral a algun zoo. Feien molta pena i no vam acabar d’esbrinar si també els venien per la seva pell.

Per la tarda vam pujar a la muntanya de Phnom Sampov a les afores de Battambang. Dalt de la muntanya hi ha un temple i s'hi poden contemplar unes boniques vistes.

Però el que més impressiona és que una part de la muntanya està buida per dins i es forma una cova coneguda com la cova dels ratpenats. A la paret de la muntanya hi ha un forat on s’hi veuen volar i s’hi senten els xisclets d’uns ratpenats. Cap a les sis de la tarda, comencen a sortir en fila per anar a menjar insectes als camps d’arròs. Vam estar 20 minuts mirant com sortien i el torrent de ratpenats no mostrava cap senyal d’anar-se acabant, n’hi havia moltíssims! 

El dia següent havíem vist per internet que hi havia un restaurant a Battambang, el Coconut Lily, que feia classes de cuina cambodjana i després et menjaves el que havies cuinat. Com que el preu estava molt bé (10$) ens hi vam apuntar amb la Marta i la Pili. Vam arribar allà a les 9 del matí i el primer que vam fer va ser anar amb el professor al mercat central de la ciutat a comprar alguns dels ingredients que necessitàvem per cuinar. El mercat en si ja és tot un espectacle. Hi trobes moltes fruites i verdures desconegudes per nosaltres, també vam veure cracs, granotes, molt de peix i tot posat a pocs centímetres del terra amb les motos, gossos i demés animals passant per allà. Però vam comprovar que el gènere és ben fresc. De sobte, veiem un peix com salta i cau a terra al mig del passadís. La botiguera s’ho mira i li fa mandra recollir-lo, així que el pobre peix es queda a terra agonitzant i saltant mentre la gent el rodeja per passar. Sort que al final un nen que corria per allà el va agafar i el va tornar a posar al seu lloc. Després de l’espectacle pintoresc que ofereix el mercat, vam tornar al restaurant per començar ja a cuinar.

 

 

  

Ens vam posar els davantals i el primer que vam fer van ser les postres. Una especialitat del restaurant, el coconut lily, simple però molt gustosa. En una olla posem a bullir llet, llet fresca de coco, extracte de vainilla, sucre i ratlladura de llima. Després fiquem dues làmines de gelatina en aigua freda perquè agafin consistència i les afegim a la mescla. En un moment la gelatina es desfà i és el moment d’apartar l’olla del foc. Només falta emplatar-ho en uns bols i posar-ho a la nevera unes dues horetes perquè agafi la consistència semblant a la del flam.

A continuació, vam cuinar un dels plats més típics de Cambodja, el Amok. Aquest plat ja té una mica més d’elaboració i es compon d’ingredients que nosaltres no havíem cuinat mai i que segurament costarà trobar-los a Espanya, ja que són productes de cuina asiàtica. Resumint es tracta d’un plat a base de peix i llet de coco cuinat al vapor dins una fulla de bananer. Primer es renta el peix i es fileteja molt prim. Després es pica molt molt fi un all, una escalunya (ceba petita), una fulla de lemongrass, un troç de galangal, una mica de cúrcuma fresca, una fulla de llima de Kaffir i un trosset de xili (se li han de treure les llavors, sinó pica massa). Tots aquests ingredients es posen en un morter i s’han de moldre fins tenir una pasta. Aquesta pasta se li afegeix al peix juntament amb llet de coco, pols de pollastre (per nosaltres avecrem), sucre de canya i sal. Això es remena tot i es fica dins el recipient fet de fulla de plataner. Es cuina al vapor fins que la llet es qualli (uns 45 minuts).
És el plat estrella de la cuina cambodjana i la veritat és que ens va quedar molt bo.

De primer plat ens tocava preparar Tom Yum, una sopa típica asiàtica. La pots fer amb la carn que vulguis, nosaltres la vam fer amb pollastre. Porta varies verdures tallades molt petitones i també li vam posar vàries espècies i herbes per donar gust.

Per acompanyar tot això i per si ens quedàvem amb gana, també vam cuinar nems o rotllets de primavera.
Aquell dia vam menjar molt i molt bé!

DE SIEM RIEP I ANGKOR

No es pot anar a Cambodja i no passar per Siem Riep per visitar Angkor. Nosaltres vam estar-hi cinc dies.

El primer dia a l’arribar era ja mitja tarda i teníem bastanta calor, així que vam anar a fer un gelat. Després vam estar passejant pel centre de Siem Riep on hi ha un riu bastant brutot i vam veure com els nens cambodjants jugaven i es banyaven. També vam veure el mercat central i el temple que tenia unes escultures una mica gores. Quan es va fer fosc vam decidir anar a sopar en un lloc on feien tapes i còctels tot a 1,25$.

Acabant de sopar, ens vam començar a trobar una mica malament. Als dos ens feia mal la panxa, o sigui que vam anar tirant cap a l’hostal que estava a uns 10 minuts caminant. Els últims metres els vam haver de fer a l’esprint per arribar al lavabo. Va ser una nit molt llarga de vòmits, diarrea i el Pol fins i tot febre. El dia següent estàvem fets caldo i encara vomitàvem. Aquell dia no ens vam moure de l’habitació. Sort que tenia aire condicionat i lavabo propi. No ens podem imaginar com ho haguéssim passat si el lavabo hagués estat compartit. Per fi vam fer servir la farmaciola i ens vam fer suero, que va ser l’únic que vam ingerir en quasi dos dies. No sabem si va ser el gelat, el sopar o els còctels els que ens van destrossar per dins, en tot cas no vam tornar a cap dels llocs.

Però per sort ens vam recuperar i vam poder visitar Angkor. Fent-nos els forts després de la malaltia, un tuk-tuk ens va recollir a les 7 del matí a la porta de l’hotel. Vam visitar en primer lloc el temple d’Angkor Wat, el monument religiós més gran del món i el temple més ben conservat de tot Angkor. Ens va captivar. Realment és enorme i pots estar hores i hores passejant pels passadissos plens de gravats. Hi havia bastanta gent, però el paisatge amb el temple de fons és meravellós.

El tuk tuk ens esperava a la sortida de cada temple i ens portava al següent. Feia moltíssima calor i ja només d’anar caminant pels temples i pujant les múltiples escales empinades i desgastades ens cansàvem molt. Hem de dir que tampoc estàvem al cent per cent, encara ens notàvem febles.

Després d’Angkor Wat vam veure Angkor Thom. Són les restes de la capital de l’antic Imperi Khemer, fundada el segle XII. La ciutat va ser conquerida i destruïda per l’Imperi d’Ayutthaya (actual Tailàndia). Angkor Thom i tots els temples del voltant van ser abandonats, fins que el 1860 uns viatgers francesos la van descobrir. A partir de llavors, és l’atracció turística més important de Cambodja, fins al punt de formar part de la seva bandera.

La ciutat cobreix una àrea d’uns 9 km2 i al seu interior hi ha diversos monuments i temples. El més impressionant és el Temple de Bayon. El que fa diferent aquest temple és que està replet de cares somrients esculpides a les seves parets de manera que sempre en vegis alguna.

Juntament amb Angkor Wat i Bayon, el tercer temple més famós és el de Ta Prohm, que fa d’escenari en una pel·lícula de Tomb Raider. És potser el menys conservat i el seu interès resideix en que la natura està recuperant el seu terreny i els enormes arbres es mengen els murs amb les seves arrels. Hi ha arbres molt bonics i passejant per allà et sents com en una pel·lícula d'Indiana Jones.

A part de veure altres temples menors, per acabar el dia li vam demanar al conductor que ens portés al temple de Phnom Bakheng, és el temple més elevat i havíem llegit que es veu una posta de sol espectacular. El problema és que a l’interior només hi accepten 300 persones de cop i que quan s’acosta l’hora en que el sol es pon, la gent es queda a dins per fer la foto i es creen unes cues interminables. Per sort vam poder entrar, però el cel estava mig tapat i la posta de sol no va quedar molt lluïda.

Va ser un dia molt cansat, però la preciositat d’Angkor ho compensa tot. Ens enduem un molt bon record i esperem tornar-hi algun dia.

Per la nit vam anar a sopar en una creperie del centre de Siem Riep (per algunes coses encara trobem a faltar Paris) i veure l’ambient nocturn de la ciutat. Hi ha un carrer, el Pub Street, que intenta imitar Khao San Road de Bangkok, però es queda una mica lluny. Estava ple de Cambodjans celebrant el Halloween, tots disfressats, bevent i ballant pel mig del carrer. No hi cabia ni una agulla. 

Aquella va ser l'última nit a Siem Riep, la ciutat en si no ens va acabar d'agradar molt. Està molt pensada pel turisme que hi va per visitar Angkor i per tant és molt més cara que qualsevol ciutat de Cambodja a part que està molt atapaïda de gent. 

El dia següënt vam tirar cap a Battambang, la següent etapa del nostre viatge.