DE SIEM RIEP I ANGKOR

No es pot anar a Cambodja i no passar per Siem Riep per visitar Angkor. Nosaltres vam estar-hi cinc dies.

El primer dia a l’arribar era ja mitja tarda i teníem bastanta calor, així que vam anar a fer un gelat. Després vam estar passejant pel centre de Siem Riep on hi ha un riu bastant brutot i vam veure com els nens cambodjants jugaven i es banyaven. També vam veure el mercat central i el temple que tenia unes escultures una mica gores. Quan es va fer fosc vam decidir anar a sopar en un lloc on feien tapes i còctels tot a 1,25$.

Acabant de sopar, ens vam començar a trobar una mica malament. Als dos ens feia mal la panxa, o sigui que vam anar tirant cap a l’hostal que estava a uns 10 minuts caminant. Els últims metres els vam haver de fer a l’esprint per arribar al lavabo. Va ser una nit molt llarga de vòmits, diarrea i el Pol fins i tot febre. El dia següent estàvem fets caldo i encara vomitàvem. Aquell dia no ens vam moure de l’habitació. Sort que tenia aire condicionat i lavabo propi. No ens podem imaginar com ho haguéssim passat si el lavabo hagués estat compartit. Per fi vam fer servir la farmaciola i ens vam fer suero, que va ser l’únic que vam ingerir en quasi dos dies. No sabem si va ser el gelat, el sopar o els còctels els que ens van destrossar per dins, en tot cas no vam tornar a cap dels llocs.

Però per sort ens vam recuperar i vam poder visitar Angkor. Fent-nos els forts després de la malaltia, un tuk-tuk ens va recollir a les 7 del matí a la porta de l’hotel. Vam visitar en primer lloc el temple d’Angkor Wat, el monument religiós més gran del món i el temple més ben conservat de tot Angkor. Ens va captivar. Realment és enorme i pots estar hores i hores passejant pels passadissos plens de gravats. Hi havia bastanta gent, però el paisatge amb el temple de fons és meravellós.

El tuk tuk ens esperava a la sortida de cada temple i ens portava al següent. Feia moltíssima calor i ja només d’anar caminant pels temples i pujant les múltiples escales empinades i desgastades ens cansàvem molt. Hem de dir que tampoc estàvem al cent per cent, encara ens notàvem febles.

Després d’Angkor Wat vam veure Angkor Thom. Són les restes de la capital de l’antic Imperi Khemer, fundada el segle XII. La ciutat va ser conquerida i destruïda per l’Imperi d’Ayutthaya (actual Tailàndia). Angkor Thom i tots els temples del voltant van ser abandonats, fins que el 1860 uns viatgers francesos la van descobrir. A partir de llavors, és l’atracció turística més important de Cambodja, fins al punt de formar part de la seva bandera.

La ciutat cobreix una àrea d’uns 9 km2 i al seu interior hi ha diversos monuments i temples. El més impressionant és el Temple de Bayon. El que fa diferent aquest temple és que està replet de cares somrients esculpides a les seves parets de manera que sempre en vegis alguna.

Juntament amb Angkor Wat i Bayon, el tercer temple més famós és el de Ta Prohm, que fa d’escenari en una pel·lícula de Tomb Raider. És potser el menys conservat i el seu interès resideix en que la natura està recuperant el seu terreny i els enormes arbres es mengen els murs amb les seves arrels. Hi ha arbres molt bonics i passejant per allà et sents com en una pel·lícula d'Indiana Jones.

A part de veure altres temples menors, per acabar el dia li vam demanar al conductor que ens portés al temple de Phnom Bakheng, és el temple més elevat i havíem llegit que es veu una posta de sol espectacular. El problema és que a l’interior només hi accepten 300 persones de cop i que quan s’acosta l’hora en que el sol es pon, la gent es queda a dins per fer la foto i es creen unes cues interminables. Per sort vam poder entrar, però el cel estava mig tapat i la posta de sol no va quedar molt lluïda.

Va ser un dia molt cansat, però la preciositat d’Angkor ho compensa tot. Ens enduem un molt bon record i esperem tornar-hi algun dia.

Per la nit vam anar a sopar en una creperie del centre de Siem Riep (per algunes coses encara trobem a faltar Paris) i veure l’ambient nocturn de la ciutat. Hi ha un carrer, el Pub Street, que intenta imitar Khao San Road de Bangkok, però es queda una mica lluny. Estava ple de Cambodjans celebrant el Halloween, tots disfressats, bevent i ballant pel mig del carrer. No hi cabia ni una agulla. 

Aquella va ser l'última nit a Siem Riep, la ciutat en si no ens va acabar d'agradar molt. Està molt pensada pel turisme que hi va per visitar Angkor i per tant és molt més cara que qualsevol ciutat de Cambodja a part que està molt atapaïda de gent. 

El dia següënt vam tirar cap a Battambang, la següent etapa del nostre viatge.