"Corria el mes de novembre de l’any 2016 i ens trobàvem a la cambodjana vil·la de Battambang, a l’oest del país...."
Al bus anant cap allà vam conèixer una parella madrilenya, la Marta i la Pili i ens van caure molt bé. Vam acabar compartint amb elles quasi 15 dies del viatge, ja que es dirigien cap a la mateixa direcció que nosaltres. Aquí les podeu veure dormint. És que viatjar cansa lo seu...
El primer que vam compartir va ser el tuk tuk per portar-nos a l’hotel i ja el vam deixar encarregat per l’endemà fer una excursió per les afores de Battambang. Per començar el dia vam anar a veure el tren de bambú. Una vagoneta feta de bambú, que va per una via construïda pels francesos durant la seva ocupació. Era molt graciós, ja que només hi ha una via i quan ens trobàvem algú de cara, ens feien baixar i desmuntaven la vagoneta en un moment per deixar passar a l’altra. Era bastant curiós de veure. Té prioritat la vagoneta que porti més passatgers. Sort que nosaltres érem 4. La vagoneta pot agafar fins a 50 km/h de velocitat i el paisatge del voltant era tot selva.
Tot seguit vam visitar un temple on hi ha un memoràndum a les víctimes de les atrocitats de la dictadura de Pol Pot amb dibuixos i explicacions. Se’ls ha de reconèixer certa imaginació macabra, en detalls com lligar els presoners fent-los forats a les mans per passar-hi la corda i que així no es poguessin escapar.
Després el nostre conductor ens va portar a alguns negocis locals, llocs no turístics però molt interessants de veure. Primer vam visitar una família que es dedica a fer pastissos tradicionals d’arròs. Treballen homes, dones i nens, tots sota la casa on hi tenen algunes màquines que semblen més d’una ferreteria que d’una cuina i després els couen fent una foguera i tapant els pastissos amb una làmina de ferro. Les condicions amb que treballen són bastant dures, ja que fa moltíssima calor i està tot molt brut.
També vam veure com es fabrica el paper d’arròs per a fer rotllets de primavera. Hi havia una dona i suposem que la seva filla fent papers d’arròs sense parar. En podien arribar a fer mil al dia. Després els posen en sobre una reixa feta de bambú per assecar-los al sol.
A continuació, vam anar a veure com s’asseca el peix. Per a aquesta visita ens vam haver de posar mascaretes ja que l’olor amenaçava de fer-nos desmaiar. Sota uns porxos la gent treballa en les diferents etapes de fabricació del peix. Uns treuen el cap i les vísceres, després se’ls fileteja i se’ls deixa en unes tines amb espècies no sabem quant de temps, i al final es deixen al sol assecant-se fins que està ben dur.

Abans d’anar a dinar encara vam tenir temps d’anar a veure una granja de cocodrils. A part de tres cocodrils petits que tenen per fer la foto, a l’interior tenen més de 400 cocodrils amuntonats en dues piscines. Els crien aquí i després els venen per un dineral a algun zoo. Feien molta pena i no vam acabar d’esbrinar si també els venien per la seva pell.
Per la tarda vam pujar a la muntanya de Phnom Sampov a les afores de Battambang. Dalt de la muntanya hi ha un temple i s'hi poden contemplar unes boniques vistes.
Però el que més impressiona és que una part de la muntanya està buida per dins i es forma una cova coneguda com la cova dels ratpenats. A la paret de la muntanya hi ha un forat on s’hi veuen volar i s’hi senten els xisclets d’uns ratpenats. Cap a les sis de la tarda, comencen a sortir en fila per anar a menjar insectes als camps d’arròs. Vam estar 20 minuts mirant com sortien i el torrent de ratpenats no mostrava cap senyal d’anar-se acabant, n’hi havia moltíssims!
Però el que més impressiona és que una part de la muntanya està buida per dins i es forma una cova coneguda com la cova dels ratpenats. A la paret de la muntanya hi ha un forat on s’hi veuen volar i s’hi senten els xisclets d’uns ratpenats. Cap a les sis de la tarda, comencen a sortir en fila per anar a menjar insectes als camps d’arròs. Vam estar 20 minuts mirant com sortien i el torrent de ratpenats no mostrava cap senyal d’anar-se acabant, n’hi havia moltíssims!
El dia següent havíem vist per internet que hi havia un restaurant a Battambang, el Coconut Lily, que feia classes de cuina cambodjana i després et menjaves el que havies cuinat. Com que el preu estava molt bé (10$) ens hi vam apuntar amb la Marta i la Pili. Vam arribar allà a les 9 del matí i el primer que vam fer va ser anar amb el professor al mercat central de la ciutat a comprar alguns dels ingredients que necessitàvem per cuinar. El mercat en si ja és tot un espectacle. Hi trobes moltes fruites i verdures desconegudes per nosaltres, també vam veure cracs, granotes, molt de peix i tot posat a pocs centímetres del terra amb les motos, gossos i demés animals passant per allà. Però vam comprovar que el gènere és ben fresc. De sobte, veiem un peix com salta i cau a terra al mig del passadís. La botiguera s’ho mira i li fa mandra recollir-lo, així que el pobre peix es queda a terra agonitzant i saltant mentre la gent el rodeja per passar. Sort que al final un nen que corria per allà el va agafar i el va tornar a posar al seu lloc. Després de l’espectacle pintoresc que ofereix el mercat, vam tornar al restaurant per començar ja a cuinar.
Ens vam posar els davantals i el primer que vam fer van ser les postres. Una especialitat del restaurant, el coconut lily, simple però molt gustosa. En una olla posem a bullir llet, llet fresca de coco, extracte de vainilla, sucre i ratlladura de llima. Després fiquem dues làmines de gelatina en aigua freda perquè agafin consistència i les afegim a la mescla. En un moment la gelatina es desfà i és el moment d’apartar l’olla del foc. Només falta emplatar-ho en uns bols i posar-ho a la nevera unes dues horetes perquè agafi la consistència semblant a la del flam.

A continuació, vam cuinar un dels plats més típics de Cambodja, el Amok. Aquest plat ja té una mica més d’elaboració i es compon d’ingredients que nosaltres no havíem cuinat mai i que segurament costarà trobar-los a Espanya, ja que són productes de cuina asiàtica. Resumint es tracta d’un plat a base de peix i llet de coco cuinat al vapor dins una fulla de bananer. Primer es renta el peix i es fileteja molt prim. Després es pica molt molt fi un all, una escalunya (ceba petita), una fulla de lemongrass, un troç de galangal, una mica de cúrcuma fresca, una fulla de llima de Kaffir i un trosset de xili (se li han de treure les llavors, sinó pica massa). Tots aquests ingredients es posen en un morter i s’han de moldre fins tenir una pasta. Aquesta pasta se li afegeix al peix juntament amb llet de coco, pols de pollastre (per nosaltres avecrem), sucre de canya i sal. Això es remena tot i es fica dins el recipient fet de fulla de plataner. Es cuina al vapor fins que la llet es qualli (uns 45 minuts).
És el plat estrella de la cuina cambodjana i la veritat és que ens va quedar molt bo.
És el plat estrella de la cuina cambodjana i la veritat és que ens va quedar molt bo.
De primer plat ens tocava preparar Tom Yum, una sopa típica asiàtica. La pots fer amb la carn que vulguis, nosaltres la vam fer amb pollastre. Porta varies verdures tallades molt petitones i també li vam posar vàries espècies i herbes per donar gust.
Per acompanyar tot això i per si ens quedàvem amb gana, també vam cuinar nems o rotllets de primavera.
Aquell dia vam menjar molt i molt bé!
Aquell dia vam menjar molt i molt bé!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada