DE KRABI I PHI PHI

Des de l’aeroport de Bangkok on ens va deixar l’Elsa vam anar volant fins a Krabi. Vam considerar que ens era molt convenient perquè és una ciutat amb platja, aeroport, menys turística que Phuket i ens permetia d’anar a altres illes fàcilment.

El nostre hotel estava bastant aïllat de la ciutat i estava format per uns quants bungalous de pedra o de canya, depenent de la qualitat, rodejats de selva.

El primer dia ens vam llevar, vam llogar una moto i vam anar a la platja d’Ao Nang a passejar. No hi havia molta gent. La sorra no era tant blanca ni l’aigua tant clara com el que havíem vist a Cambodja, però a canvi vam veure un munt de crancs simpaticots que sortien de forats a terra i feien boletes de sorra. L’illot més proper era tan a prop que s’hi podia anar a peu, per un gual on l’aigua no cobria molt més de mitja cama. Les onades anaven en direccions oposades i trencaven les unes contra les altres, marcant el camí a seguir.

Després de dinar vam passejar pel centre de la ciutat, vam veure una mesquita i vam donar voltes amb la moto. Al vespre vam sopar al mercat del carrer on, per la quantitat de gent que hi havia, sembla que hi vagi tothom. Vam tornar a l’hostal i, a l’entrar a l’habitació, ens vam trobar totes les formigues de Tailàndia fent autopistes per la nostra habitació! Fins i tot pel Pol era massa. A l'Alba, se li hagués parat el cor directament. Ens vam plantejar marxar, però no hi havia més hotels a prop. La senyora va agafar l’insecticida i una escombra i ho estar netejant durant una bona estona.

Per l’endemà havíem contractat una excursió en vaixell que ens portaria a algunes de les illes del voltant. El bus ens va venir a buscar una hora més tard del que havíem quedat, quan ja fria estona que dubtàvem de si algú ens vindria a buscar. No feia molt bon dia, però com a mínim no plovia. Vam pujar a la barca i primer vam anar a l’illa Paradise. Allà ens vam banyar i fer snorkel però l’aigua no estava molt clara i no es veia bé. Els guies van preparar la “barbacoa” i vam dinar l’illa mateix: teníem peix, verdura i un parell de brotxetes per acompanyar una bona ració d’arròs blanc. Després de dinar ens van portar a Kho Hong. L’illa és molt bonica però hi havia massa gent. Per desembarcar, el vaixell s’acosta a una passarel·la que flota sobre l’aigua i la gent camina per la passarel·la fins la sorra. Però entre les onades que hi havia aquell dia més les que feien els mateixos vaixells costava mantenir l’equilibri i hi havia gent que havia de fer grans esforços per no caure a l’aigua. Com que no ens venia de gust banyar-nos, vam agafar un caminet que s’endinsava a l’illa. Estava rodejat de selva i de roques gegants. Vam descobrir que aquella illa havia estat fortament colpejada pel tsunami i estàvem passant pels llocs on  la gent s’havia refugiat i muntat hospitals improvisats. Després de la caminadeta ens vam estirar una estoneta a la platja i ja vam tornar a la barca. 

Per acabar l’excursió ens van portar a una llacuna i ja vam tornar cap a Krabi. Al tornar vam anar a buscar les coses a l’hostal i vam anar a buscar un altre hotel més a prop del centre per no haver de dormir amb tantes formigues. Ens vam dutxar i vam anar a fer-nos un massatge tailandès d’una hora. L’Anna en va triar un amb un oli aromàtic i el Pol va optar per un de tradicional que de vegades més que un massatge semblava una luxació de lluita lliure. Vam sortir completament relaxats i vam anar a sopar a un restaurant indi on ens van fer sortir d’aquest estat fent-nos esperar UNA HORA pel menjar. Quan ens anàvem a aixecar per marxar ho van portar però tampoc es van excusar gaire.

El 24 de desembre vam anar cap a l’illa de Phi Phi per passar allà el Nadal. El bus ens va venir a buscar 10 minuts abans, quan encara no estàvem llestos. Vam baixar a corre-cuita i ens va portar fins al port per agafar el vaixell que ens portaria fins a Kho Phi Phi. A l’arribar-hi, sorpresa majúscula! No ens imaginàvem res de semblant: allò és guirilandia! Baixes del vaixell com en ramat amb la resta de turistes i passes entre els cartells de la gent dels hotels. Els carrers, són tots estrets i plens de gom a gom de turistes i botigues. No hi ha cap casa, cap negoci local, res que no estigui enfocat al turisme. Bàsicament hi ha cinc tipus de locals: hotels, restaurants, botigues, agències de submarinisme i supermercats. Això és tot. Anem a buscar el nostre hotel que està una mica apartat. A l’arribar deixem les coses i ens fem un banyet a la piscina.

Per la tarda vam trobar una platja molt xul·la i ens hi estem una estona. Ens vam banyar i vam poder anar caminant quasi fins a un quilòmetre de la costa. No cobreix mai! Vam estar-nos allà una estona, fins que en algun bar decideixen posar música horrible i massa forta, així que vam marxar. 

L'endemà voliem fer submarinisme, ja que ens havien dit que aquí era un bon lloc, així que vam anar a una agència de submarinisme de per allà a contractar una excursió. Més tard vam pujar al mirador que té l’illa, pujant moltíssimes escales i esquivant, sense massa èxit, els mosquits. Vam veure una magnífica posta de sol gaudint d’una vista sublim.

Vam baixem cap al poble i vam anar a sopar. L'ambient als carrers era massa. Tot de turistes borratxos amb gorros de papa noel. Una locura. Aquella nit bona no vam sentir cap nadala, però tornant cap a l'hotel vam veure uns quants homes tailandesos molt engrescats mirant la tele. Ens vam acostar i vam veure que estaven mirant una lluita de galls. Ens va fer molta gràcia i ens vam quedar amb ells una estona mirant els galls com s'esbatussaven.

El 25 ens vam llevar ben d’hora i vam anar a passar al nadal sota l’aigua! A les 7 ja estàvem a l’agència de submarinisme i l’Alice, la nostra monitora, ens va començar a explicar una mica la teoria i quatre coses bàsiques. Algunes ja les sabíem de la primera vegada que havíem fet submarinisme a la Costa Brava. A l’acabar vam anar cap al port i vam pujar a la barca que ens va portar fins a l’illa del costat, famosa per la pel·lícula de “La playa” del Leonardo DiCaprio. Ens vam posar el tratge de submarinisme i ens vam llançar a l’aigua. Primer ens van fer fer uns exercicis per habituar-nos a respirar amb la bombona i tot seguit vam anar baixant a poc a poc. Vam començar a veure peixos de colors i al cap de poc vam veure una tortuga! Ens vam quedar una estona mirant com menjava entre les roques. Més tard en vam tornar a veure dues més. Aquestes eren més grans i es feien petonets. ¡Que romántico! Vam veure morenes, cogombres de mar, moltes estrelles, peixos globus, bancs de peixos de colors, corall i molts bitxos marins més. Se’ns va fer molt curt. 

Vam tornar a pujar a la barca i vam anar cap a Maya Beach, la famosa platja de la pel·lícula. Vam estar una estoneta a la coberta del vaixell descansant i prenent el sol i després ens vam tornar a ficar a l’aigua. Aquesta vegada ja dominàvem més i vam nadar d’esquena i també vam fer tombarelles sota l’aigua. Vam veure peixos pallasso nadant entre les anemones, una llagosta gegant, ostres, etc.

Després vam dinar a la barca tots junts. Ens va encantar passar el nadal sota l’aigua, va ser un nadal molt diferent. Encara que també vam trobar a faltar la família i els torrons i (sobretot) els polvorons!

Al tornar a Phi Phi vam anar a una platja caminant. Vam estar allà recuperant-nos del submarinisme i prenent el sol fins que es va pondre. 

I així va ser el nostre Nadal i la nostra estada a Phi Phi, que realment ens va encantar. Molt diferent de tots els altres Nadals i sobretot molt més calorós!
Per Sant Esteve vam agafar el ferri per anar cap a Phuket, la que ens havien dit que era l’illa més turística de Tailàndia. Nosaltres us podem assegurar que de moment RES supera a Phi Phi.

DEL RETORN A TAILANDIA

Ens vam llevar el nostre últim dia a Vietnam. Vam esmorzar i vam sortim de l’hotel per anar a comprar-li un regalet a l’Elsa i a l’Emilie, la seva filla que just aquell dia feia 16 anys. Al sortir de l’hotel tot el carrer era un mercat ple de paradetes amb fruita i verdura. Trobaríem a faltar aquest bullici de colors i olors de Hanoi. Vam anar cap el centre i li vam comprar un mocador de caixmir a l’Elsa i una postal d’aniversari i un elefant de peluix fet a mà per l’Emilie.

L’últim dinar al país no podia ser cap altre que un plat típic vietnamita, el Cha Ca. Consisteix en un plat de peix, varies verdures, fideus d’arròs, menta i una salsa de peix i llimona. Ens va agradar molt. Ingredients molt bàsics cuinats d’una manera molt senzilla, però quedava un plat molt saborós. Després vam anar a fer uns gofres de postres al costat del llac del centre de Hanoi i vam estar una estona passejant acomiadant-nos de la ciutat. 

Vam tornar cap a l’hotel i ja vam anar a l’aeroport per agafar l’avió fins a Bangkok. Durant el vol vam estar escrivint-li la postal a l’Emilie. Vam escriure “Per molts anys” en els 4 idiomes que entén: anglès, francès, espanyol i tailandès. No sabeu lo difícil que és escriure tailandès per primer cop amb les turbulències de l’avió!

Un cop a Bangkok un taxi ens va portar a casa l’Elsa. Per nosaltres va ser quasi com tornar a casa. Trobàvem a faltar el caliu familiar de la llar. Ens van rebre amb els braços oberts i vam estar una estoneta xerrant i explicant anècdotes del viatge. Per acabar el dia els hi vam donar els regals. Els hi van fer molta il·lusió, especialment a l’Emilie que no s’ho esperava. 

Al despertar-nos l’endemà, l’Elsa, tant atrafegada com sempre ja havia marxat ben d’hora per portar unes caixes d’aliments i roba per la gent necessitada del nord de Tailàndia a casa el seu pare. A casa hi havia el marit de l’Elsa, l’Emilie i una amiga seva. Nosaltres aquell dia vam gaudir de l’esmorzar: torrades amb formatge i oli d’oliva, nutella i kiwis! Trobàvem a faltar tot això! Vam posar una rentadora, que ja quasi no teníem roba neta i vam passar el matí allà descansant. A l’hora de dinar vam anar amb l’Emilie a un restaurant del costat de casa. Vam demanar Pad Tai (el plat de noodles tailandès per excel·lència). Per la tarda vam mirar una peli i al vespre vam sortir a sopar amb l’Emilie i el Patrick al restaurant MK on et posen una olla plena de caldo al mig per a tots i has d’anar tirant les verdures, la carn i els fideus perquè es fassin. Com a dada curiosa, nosaltres vam menjar amb bastonets i ells dos amb coberts! 

El dia següent l’Elsa ens va portar amb el cotxe fins a Lopburi, al nord de Bangkok. Lopburi és molt coneguda pels seus temples i per la quantitat de micos que hi habiten. És com la ciutat dels micos del Libro de la selva. Un cop vam arribar ens va costar trobar un bon lloc pel cotxe, ja que no volíem que els micos es pugessin a sobre i ens trenquessin el retrovisor o l’antena. Després vam veure que la gent del poble i els botiguers posaven cocodrils bastant grans de peluix sobre els cotxes i a les portes de les botigues per espantar els monos. L’Elsa, que no te molta simpatia pels micos, se’n va anar a fer un massatge i nosaltres ens vam quedar per allà visitant els temples antics. Els micos se’ns pujaven per les cames i jugaven amb la motxilla i amb tot el que trobaven. Alguns turistes s’asseien perquè els micos se’ls hi pugessin a sobre, però a nosaltres no ens va fer faltar seure. Venien sense cap mena de por a escalar-nos fins a arribar al cap. 

De cop l’Anna va fer un crit. Un dels monos la va mossegar dues vegades a la cuixa! El Pol no podia ser menys i un mico també el va mossegar al clatell. Amb la següent lluna plena sabrem si ens convertim en mono o no. Vam sortir del temple una mica escarmentats. 

Vam estar passejant per la ciutat en la que conviuen les persones amb els micos. Aquests es pugen per tot arreu, pels cotxes, pels cables elèctrics, es banyen a les fonts, roben menjar d’on poden, entren a les tendes i a les cases, en definitiva son uns habitants més de la ciutat. Caminant vam veure uns estudiants pintant un mural en honor al recent difunt rei de Tailàndia.

Després vam dinar per allà amb l’Elsa i vam tornar cap a Bangkok. Abans, però, vam parar en una escola de monjos budistes a veure un monjo molt famós que ja havíem vist a Chiang Mai i a l’Elsa li feia gràcia que ens tornés a veure. Vam estar xerrant una mica amb ell i ens va desitjar sort. A l’arribar a Bangkok vam anar a comprar al mercat per fer el sopar. Un cop a casa el Pol i l’Elsa van cuinar sopa de gambes amb citronella i verdures varies, aletes de pollastre i arròs. Els hi va quedar tot molt bo.

L’endemà l’Anna i l’Elsa van anar al supermercat més gran de per allà per comprar els ingredients per fer truita de patates amb pa amb tomàquet i pastís de formatge. Per sort ho vam trobar tot! Al tornar ens vam posar a fer el pastís per poder deixar-lo refredar i menjar-nos-el al vespre per sopar. Un cop fet, vam sortir a dinar i al tornar vam mirar una peli i vam anar a la piscina comunitària del recinte residencial on viu l’Elsa. Feia molt que no ens banyàvem a la piscina i amb la calor que feia venia molt de gust. 

Quan es va començar a fer fosc vam tornar a casa a cuinar la truita de patates i a fer el pa amb tomàquet. Vam sopar tots junts i de postres vam treure el pastís de formatge. Ens va quedar tot de rexupete! La truita i el pastís triomfen allà on van!

L’últim dia a Bangkok, vam fer les maletes i el Pol li va fer classes de mates a l’Emilie, que li costen una mica. Després de dinar ens van portar a l’aeroport per anar cap a Krabi, al sud de Tailàndia, i començar una nova aventura playera!