DE LA BADIA DE HA LONG I L’ILLA DE CAT BA

Tornant de Sapa amb el tren nocturn vam arribar a Hanoi a les 4:45 del matí. A les 7:30 ens recollia el bus per anar cap a Cat Ba, l’illa més gran de la badia de Halong, així que teníem temps d’anar caminant fins l’agència i buscar algun lloc per esmorzar. Amb les lleganyes als ulls vam sortir del tren amb els nostres dos companys d’habitació i tots quatre vam anar caminant fins al llac al centre de Hanoi a mirar com començava un nou dia en aquesta gran ciutat. A aquelles hores del matí, que encara no havia ni sortit el sol, ja hi havia gent ballant, fent tai chi, aeròbic, etc. Com matinen els vietnamites! Allà ens vam acomiadar de l’Alicia i el Vincent i vam anar a esmorzar. Va costar bastant trobar algun lloc obert a aquelles hores (un lloc on no només fessin noodles) però al final vam trobar el Post-it Café, un lloc amb absolutament tota la seva superfície plena de post-its amb notes que ha deixat la gent. Estava obert però amb una mica de trampa, ja que per a les pastes ens vam haver d’esperar un quart d’hora i per als entrepans ens hauríem d’haver esperat mitja hora almenys, que era el temps que teníem.

  

Després d’esmorzar, a les 7:30 puntuals érem davant l’agència esperant la furgoneta que ens havia de recollir. La dona de l’agència ens havia dit que normalment ella obria a les 8 però que aquell dia vindria abans per a nosaltres: mentida. La furgoneta va arribar amb el retard necessari per fer-nos patir una mica i ens va portar fins al port. D’allí vam agafar un ferri que ens va portar fins a l’illa. Vam arribar-hi cap a la una del migdia. Durant el trajecte en ferri ja vam poder veure, de lluny, un tastet del paisatge de la zona. Tot i estar en mar obert, l’aigua està calma com en un llac, sense cap onada, i tot l’horitzó està esquitxat d’illots que eleven la seva silueta entre la boira. Al port on vam desembarcar ens va recollir un altre autobús que ens va portar fins al centre de la ciutat. Contrarestant la calma del paisatge la ciutat és un bullici de gent en plena activitat. La bombolla del turisme ha fet que a quasi cada carrer s’estigui construint un edifici nou i, com que és una illa i el terreny és limitat, els hotels han de créixer cap amunt. 

Vam sortir a passejar en direcció a un restaurant vegetarià que havíem vist pel tripadvisor on volíem dinar. Anant-hi ens vam equivocar de camí i vam anar a petar al port. Allà vam veure un munt de peix assecant-se al sol sobre estores de vímet. Feia una oloreta...

Al final vam arribar al restaurant. No s’hi veia ningú però semblava obert o sigui que vam entrar. Vam seure a la terrassa però com que no venia ningú vam decidir entrar. A dins només hi havia un ancià d’entre 80 i 190 anys dormint. No ens vam atrevir a despertar-lo. Per fer temps vam estar mirant la carta, vam anar al lavabo i vam fer una volta per la cuina i el mostrador, però seguia sense aparèixer ningú. Aquesta situació ja ens l’hem trobada altres vegades en agències o botigues, però en aquest cas ja es començava a allargar massa i com que teníem gana vam decidir trucar al número que indicava la carta. Va respondre un home dient que tenia dos restaurants i que avui estava molt ocupat i no podia servir en els dos, que anéssim a l’altre restaurant seu. Ens va donar l’adreça i hi vam anar. A l’arribar-hi ens va fer seure, va agafar la moto i va marxar. Vam haver d’entrar a la cuina per demanar. Com veieu, un servei molt atent amb el client. Al final el dinar no era ni bo. Després de dinar vam anar a contractar l’excursió per l’endemà en una agència. 

Al sortir vam decidir anar a fer una passejada per l’illa i vam pujar fins al Fort Cannon, unes defenses antiaèries de la Segona Guerra Mundial situades dalt d’un turó. Vam veure canons, túnels, però el millor eren les meravelloses vistes de la badia i de tota l'illa. Ens hi vam quedar fins a la posta de sol. 

Just allà, mentre admiràvem el paisatge, un noi ens va preguntar d’on érem i al dir-li de Barcelona, ens va començar a parlar en català ja que era de Reus (Reuf). Anava acompanyat d’una noia anglesa, però que també vivia a Catalunya. Vam estar una estona xerrant fins que vam veure que ja se’ns havia fet fosc. Vam haver de baixar la muntanyeta a les fosques amb l’ajuda de la llanterna del mòbil. A l’arribar al poble vam anar a fer unes cervesetes i ens van ensenyar a jugar a un joc de cartes anglès. Vam estar jugant una estona fins que ens va venir la gana. Tots quatre vam anar a sopar en un bufet lliure de peix i marisc. Podies menjar el que volguessis per 5$. Ens vam fotre les botes i ja vam anar cap a l’hotel a dormir.

El dia següent ens vam llevar ben d’horeta per començar l’excursió que havíem contractat per la badia de Ha Long i de Lan Ha. Vam pujar al vaixell i vam estar navegant pausadament entre totes les illes i els illots de la badia. No feia molt de sol, però el paisatge i la tranquil·litat del lloc són indescriptibles. Comprens que estigui declarada patrimoni natural per la UNESCO i sigui una de les 7 meravelles naturals del món. Dins la badia hi ha poblets flotants de pescadors i vam baixar de la barca per visitar una granja de peix. Vam veure un peixot de 80 kg! Ens va sorprendre també que hi haguessin tres gossos vivint en aquella granja completament habituats a fer equilibris i caminar per les estretes fustes que rodejaven les xarxes plenes de peixos. 

Vam tornar a pujar a la barca i vam continuar navegant per la badia de Lan Ha, molt semblant a la de Ha Long. De fet no sabem on acaba una i comença l’altra, ja que les dues tenen el mateix aspecte. El guia ens anava explicant les històries i llegendes que els vietnamites es van inventar sobre les roques de formes més peculiars. Hi ha roques que sembla que estiguin flotant.

Al cap d’una estona la barca va parar i ens vam poder banyar. Vam saltar des de dalt de tot de la barca i vam estar a l’aigua fins que ens va agafar fred. Banyar-se en aquelles aigües maragdes rodejats de totes les illes és una sensació molt xul•la.

Després del bany ens van servir el dinar. Vam menjar gambes, peix, arròs, rotllets, pollastre, verdures, calamars i patates. A la nostra taula es va acabar tot i fins i tot vam arreplegar plats de les altres taules més desganades. En definitiva vam menjar molt i molt bé. Després de dinar ja vam entrar a la badia de Ha Long. Allà vam canviar el vaixell pels caiacs i ens vam dirigir cap a unes coves que formen les roques. Més que coves podries dir que són túnels formats per l’erosió del mar a la base de les roques. El caiac que ens havia tocat pesava bastant i ens costava anar ràpid. Quasi sempre érem dels últims. A més hi havia zones on l’aigua era tan poc profunda que el caiac s’embarrancava i ens tocava fer maniobres i desencallar-lo amb els rems. De totes maneres ens va servir per anar a indrets de la badia on no s’hi pot arribar en vaixell. Està ple de caletes, túnels i llacunes que et deixen amb la boca oberta.

A l’acabar l’excursió en caiac, amb els braços una mica cansats, vam tornar al vaixell que va començar a tirar cap a l’illa. Vam estar navegant tranquil•lament de tornada. Abans va parar perquè féssim snorkel sobre una formació de corall, però el temps no acompanyava i entre el fred i la manca de sol només tres persones es van atrevir a llançar-se a l’aigua i tampoc van veure gaire res.

 

Un cop a l’illa i després d’una bona dutxa, vam anar a sopar a un restaurant de bonafama i ens vam tornar a trobar un altre cop per casualitat el Vincent i l’Alicia, els del tren de Sapa. ¡El mundo és un pañuelo! Vam sopar junts i vam estar fent sobretaula fins que van tancar el local. Després d’haver-los trobat tantes vegades ens vam acomiadar amb una abraçada. Difícilment ens tornarem a creuar, però els desitgem el millor en el seu viatge.

Ha Long ha estat un dels paisatges més bonics que hem vist en tot el viatge. No et cansaries mai de navegar per allà i anar descobrint coves, caletes i noves illes, perquè és un lloc preciós. Ens va costar acomiadar-nos-hi, però nous llocs i aventures ens esperaven! Només ens quedaven dos dies perquè s’acabés el nostre visat i volíem visitar Ninh Binh, a 100 km al sud de Hanoi. Així que vam anar directament de Cat Ba fins allà.