Ens vam llevar el nostre últim dia a Vietnam. Vam esmorzar i vam sortim de l’hotel per anar a comprar-li un regalet a l’Elsa i a l’Emilie, la seva filla que just aquell dia feia 16 anys. Al sortir de l’hotel tot el carrer era un mercat ple de paradetes amb fruita i verdura. Trobaríem a faltar aquest bullici de colors i olors de Hanoi. Vam anar cap el centre i li vam comprar un mocador de caixmir a l’Elsa i una postal d’aniversari i un elefant de peluix fet a mà per l’Emilie.
L’últim dinar al país no podia ser cap altre que un plat típic vietnamita, el Cha Ca. Consisteix en un plat de peix, varies verdures, fideus d’arròs, menta i una salsa de peix i llimona. Ens va agradar molt. Ingredients molt bàsics cuinats d’una manera molt senzilla, però quedava un plat molt saborós. Després vam anar a fer uns gofres de postres al costat del llac del centre de Hanoi i vam estar una estona passejant acomiadant-nos de la ciutat.
Vam tornar cap a l’hotel i ja vam anar a l’aeroport per agafar l’avió fins a Bangkok. Durant el vol vam estar escrivint-li la postal a l’Emilie. Vam escriure “Per molts anys” en els 4 idiomes que entén: anglès, francès, espanyol i tailandès. No sabeu lo difícil que és escriure tailandès per primer cop amb les turbulències de l’avió!
Un cop a Bangkok un taxi ens va portar a casa l’Elsa. Per nosaltres va ser quasi com tornar a casa. Trobàvem a faltar el caliu familiar de la llar. Ens van rebre amb els braços oberts i vam estar una estoneta xerrant i explicant anècdotes del viatge. Per acabar el dia els hi vam donar els regals. Els hi van fer molta il·lusió, especialment a l’Emilie que no s’ho esperava.
Al despertar-nos l’endemà, l’Elsa, tant atrafegada com sempre ja havia marxat ben d’hora per portar unes caixes d’aliments i roba per la gent necessitada del nord de Tailàndia a casa el seu pare. A casa hi havia el marit de l’Elsa, l’Emilie i una amiga seva. Nosaltres aquell dia vam gaudir de l’esmorzar: torrades amb formatge i oli d’oliva, nutella i kiwis! Trobàvem a faltar tot això! Vam posar una rentadora, que ja quasi no teníem roba neta i vam passar el matí allà descansant. A l’hora de dinar vam anar amb l’Emilie a un restaurant del costat de casa. Vam demanar Pad Tai (el plat de noodles tailandès per excel·lència). Per la tarda vam mirar una peli i al vespre vam sortir a sopar amb l’Emilie i el Patrick al restaurant MK on et posen una olla plena de caldo al mig per a tots i has d’anar tirant les verdures, la carn i els fideus perquè es fassin. Com a dada curiosa, nosaltres vam menjar amb bastonets i ells dos amb coberts!
El dia següent l’Elsa ens va portar amb el cotxe fins a Lopburi, al nord de Bangkok. Lopburi és molt coneguda pels seus temples i per la quantitat de micos que hi habiten. És com la ciutat dels micos del Libro de la selva. Un cop vam arribar ens va costar trobar un bon lloc pel cotxe, ja que no volíem que els micos es pugessin a sobre i ens trenquessin el retrovisor o l’antena. Després vam veure que la gent del poble i els botiguers posaven cocodrils bastant grans de peluix sobre els cotxes i a les portes de les botigues per espantar els monos. L’Elsa, que no te molta simpatia pels micos, se’n va anar a fer un massatge i nosaltres ens vam quedar per allà visitant els temples antics. Els micos se’ns pujaven per les cames i jugaven amb la motxilla i amb tot el que trobaven. Alguns turistes s’asseien perquè els micos se’ls hi pugessin a sobre, però a nosaltres no ens va fer faltar seure. Venien sense cap mena de por a escalar-nos fins a arribar al cap.
De cop l’Anna va fer un crit. Un dels monos la va mossegar dues vegades a la cuixa! El Pol no podia ser menys i un mico també el va mossegar al clatell. Amb la següent lluna plena sabrem si ens convertim en mono o no. Vam sortir del temple una mica escarmentats.
Vam estar passejant per la ciutat en la que conviuen les persones amb els micos. Aquests es pugen per tot arreu, pels cotxes, pels cables elèctrics, es banyen a les fonts, roben menjar d’on poden, entren a les tendes i a les cases, en definitiva son uns habitants més de la ciutat. Caminant vam veure uns estudiants pintant un mural en honor al recent difunt rei de Tailàndia.
Després vam dinar per allà amb l’Elsa i vam tornar cap a Bangkok. Abans, però, vam parar en una escola de monjos budistes a veure un monjo molt famós que ja havíem vist a Chiang Mai i a l’Elsa li feia gràcia que ens tornés a veure. Vam estar xerrant una mica amb ell i ens va desitjar sort. A l’arribar a Bangkok vam anar a comprar al mercat per fer el sopar. Un cop a casa el Pol i l’Elsa van cuinar sopa de gambes amb citronella i verdures varies, aletes de pollastre i arròs. Els hi va quedar tot molt bo.
L’endemà l’Anna i l’Elsa van anar al supermercat més gran de per allà per comprar els ingredients per fer truita de patates amb pa amb tomàquet i pastís de formatge. Per sort ho vam trobar tot! Al tornar ens vam posar a fer el pastís per poder deixar-lo refredar i menjar-nos-el al vespre per sopar. Un cop fet, vam sortir a dinar i al tornar vam mirar una peli i vam anar a la piscina comunitària del recinte residencial on viu l’Elsa. Feia molt que no ens banyàvem a la piscina i amb la calor que feia venia molt de gust.
Quan es va començar a fer fosc vam tornar a casa a cuinar la truita de patates i a fer el pa amb tomàquet. Vam sopar tots junts i de postres vam treure el pastís de formatge. Ens va quedar tot de rexupete! La truita i el pastís triomfen allà on van!
L’últim dia a Bangkok, vam fer les maletes i el Pol li va fer classes de mates a l’Emilie, que li costen una mica. Després de dinar ens van portar a l’aeroport per anar cap a Krabi, al sud de Tailàndia, i començar una nova aventura playera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada