Ens vam acomiadar de Ha Long per agafar el bus cap a Ninh Binh. Només ens quedaven dos dies a Vietnam i els volíem aprofitar al màxim! Vam arribar a Ninh Binh cap a les 5 de la tarda després d’un viatge en bus híper llarg. A l’arribar volíem anar caminant fins a l’hotel però vam trobar-nos amb més complicacions de les que preveiem. Mirant el mapa de google l’hotel no semblava que estigués gaire lluny però era una enganyifa. El punt que ens indicava estava en el carrer correcte però no en el bon número. Això passa bastant perquè molts cops els edificis tenen números com per exemple el 32, el 32A, el 32A1, 32A2, etc. I al final el mateix google es perd. Com per no perdre’ns nosaltres. Al final, després de caminar més de 200 números per aquell carrer i deixar enrere tot el que semblava cèntric vam arribar a l’adreça que buscàvem. Donat que estàvem a l’adreça que deia a internet i que el nom de l’hotel era el mateix, suposàvem que érem al bon lloc. Però no. A dins ens va rebre una dona que no parlava res d’anglès i ens volia fer pagar per l’habitació. Li vam explicar en va que nosaltres ja havíem pagat al fer la reserva però ella es limitava a regatejar-nos el preu. Com que no ens enteníem vam trucar al telèfon que hi havia a la pàgina d’internet i ens va respondre un home que ens va dir que no ens moguéssim d’allà, que al cap de 5 minuts ens passaria a buscar. Ens vam esperar fins que van arribar dos homes amb dues motos i ens van explicar que ens portarien a un altre hotel, que tampoc era el que havíem reservat, perquè, segons deien, a l’altre no hi cabíem. Total que els hi vam fer cas i vam pujar cadascú en una moto i efectivament ens van portar a un altre hotel més cap al centre de la ciutat. Com que vam veure que l’hotel estava bé i a sobre més ben situat no ens vam queixar. Vam sortir guanyant amb el canvi. Aquestes peripècies amb els hotels només et poden passar aquí. Després vam sortir a sopar prop de l’hotel.
El dia següent ens vam llevar a les 7 del matí, vam esmorzar i vam llogar una moto per anar a Trang An, un parc natural que es visita amb barca pel riu i havíem llegit que era molt maco. Només arribar-hi i comprar els tiquets vam pujar a una barqueta de rems en la que ja hi havia una senyora, amb el barret vietnamita de rigor, que ens va portar remant a veure el parc. Com que era ben d’hora estàvem tot sols. Només començar les vistes ja eren meravelloses, sempre rodejats de muntanyes rocoses empinades de l’estil de la badia de Ha Long. Durant el viatge pel riu, que van ser unes dues hores i mitja, vam travessar amb la barca unes 5 coves formades per l’erosió de l’aigua del riu sobre les roques. Són realment espectaculars, però tant baixetes que en algun moment ens vam haver d’ajupir per no donar-nos un coscorrón. Durant el trajecte també vam parar a veure tres temples que només els pots visitar si hi arribes en barca. Quan ja portàvem una estona ens vam adonar que dins la barca hi havia dos rems amb els que podies remar i així ajudar a la pobra dona. Vam remar una estona, però cada cop que entràvem en una cova la senyora ens deia que deixéssim de remar, ja que no ho fèiem prou bé com per maniobrar la barca dins les coves estretes. Ens va encantar la visita, a l’estar solets vam poder gaudir del paisatge i de la tranquil·litat que es respirava. El riu estava molt calmat i el passeig amb barca es feia molt agradable. A l’acabar li vam donar una propina a la senyora que s’havia passat tota l’estona remant i sempre tenia un somriure.
Després, vam tornar a agafar la moto per anar a un mirador a uns 15 minuts d’allà. Vam pujar unes quantes escales, però l’esforç es va veure compensat per les vistes de tot Ninh Binh. Vam estar una bona estona asseguts contemplant el paisatge i com les cabres feien equilibris per menjar dalt de les muntanyes. Des d’allà dalt es veien perfectament els camps d’arròs i el riu entre les muntanyes de pedra, així com la ciutat i els poblets.
Encara ens quedaven coses per veure i encara havíem de dinar. Així que vam anar a menjar en un restaurant vietnamita de per allà. Ens van servir carn de cabra amb arròs, com no, i pinya, i un altre plat de verdures. Després, amb la panxa plena, vam anar a visitar la Bich Pagoda, en la que hi ha tres temples al llarg d’unes escales. L’arquitectura dels temples era d’influència xinesa i tampoc no hi havia quasi ningú, així que vam estar molt tranquils.
Ja se’ns havia fet una mica tard i vam haver de tornar a l’hotel per agafar la furgoneta cap a Hanoi. Havíem decidit de passar allà l’última nit abans d’agafar el vol cap a Bangkok. Vam arribar a Hanoi que ja era negra nit. Havia estat un dia molt llarg i estàvem bastant cansadets.
La visita a Ninh Binh va ser ràpida, encara que creiem que la vam encertar en anar-hi. És un dels llocs més famosos del nord de Vietnam, però no ens vam trobar amb gaires turistes. Ens hagués agradat poder estar-hi més dies i veure-ho amb més tranquil·litat, però després hauríem d’haver pagat la multa a la frontera per haver-nos passat de dies. I millor no discutir amb els vietnamites, que quan s’enfaden fan por.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada