Les coves de Phong Nha no les coneixíem fins que un noi francès que vam conèixer en un bus de Cambodja ens en va parlar. Ens va dir que hi havíem d’anar, que de moment la gent no ho coneixia molt i no era gaire turístic, però que era un dels llocs de Vietnam que més li havia agradat. Per tant, vam afegir aquesta parada al nostre viatge, i sort que ho vam fer perquè ens va encantar.
Es tracta d’un parc nacional situat a uns 500 km al sud de Hanoi. El 2003 va ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. El parc va ser creat per protegir una de les dues regions del món més gran de Karst. Dins el parc hi ha 300 coves i grutes amb una longitud total d’uns 70 km, dels quals només 20 km han estat estudiats per científics. El 2009 un equip d’exploradors britànics van descobrir dins el parc la cova més gran del món. Això si, per visitar-la és una mica difícil, ja que hi ha un any de llista d’espera i la visita costa uns 3.000$.
El parc deu el seu nom a la cova de Phong Nha. Una de les que nosaltres vàrem visitar.
Vam arribar al poble de Phong Nha, passades les 10 de la nit i vam anar directes al llit, ja que l’endemà ens volíem llevar d’hora per poder visitar dues coves, la Paradise i la Phong Nha.
Al llevar-nos, vam esmorzar a l’hostal i li vam dir a la noia que volíem llogar una moto per anar a les coves. Molt amable ens va fer uns descomptes del 30% per a les dues coves que volíem visitar. Un cop llogada la moto i havent posat benzina vam començar a tirar cap a la Paradise Cave. Volíem anar primer a la més llunyana per no trobar-nos amb massa gent, i la jugada ens va sortir rodona. Anant cap allà amb la moto ens queia la baba amb el paisatge. Unes muntanyes impressionants plenes de selva i rius. A més, era molt tranquil i per la carretera no hi havia ningú. Tot el paisatge era només per a nosaltres dos.
Vam arribar a l’entrada del recinte i després de comprar els tiquets vam haver de pujar bastantes escales fins arribar a l’entrada de la cova. Només entrar ja et quedes sense paraules. Era absolutament preciosa, magnífica, enorme i les estalagmites i estalactites creen unes formes espectaculars. A més està perfectament il·luminada per no perdre’s ni un detall. És una cova que fa 31 km de llargada, però només pots visitar els primers 5 km. Vam estar una bona estona dins la cova, era tan maca que no ens cansàvem de mirar.
Però havíem de marxar si volíem veure també la cova de Phong Nha, que es visita en barca. Vam agafar la moto i vam anar fins al riu, on sortien les barques que et porten fins la cova. Allà ens vam haver d’esperar a que arribessin més turistes per compartir la barca, ja que sinó havíem de pagar la barca sencera nosaltres sols. Per sort al cap de poc van aparèixer 4 espanyols i vam compartir barca amb ells i amb un vietnamita que portava un guia. Va ser mitja horeta de barca pel riu fins arribar a la cova. A l’entrar a la cova la barca va parar el motor i van continuar remant.
Aquesta cova també ens va semblar molt maca i amb unes estalactites enormes. Té molt d’encant, ja que visites part de la cova en barca i la resta a peu. No hi havia gaires barques més dins la cova, així que la visita va ser molt tranquil·la i relaxant. El guia ens anava indicant certes pedres que, amb altes dosis d’imaginació, recordaven les formes d’un lleó, d’una panotxa o de Lady Buda. La barca et deixa en una mini platja que hi ha dins la cova i vam continuar la visita caminant.
Al sortir de la cova vam tornar amb la barca fins al poble i vam tornar a agafar la moto. Com que encara ens quedava una estoneta perquè sortís el bus vam anar a donar voltes amb la moto pel parc nacional. Com que no hi havia ni déu, només alguna vaca de tant en tant, l'Anna es va atrevir a conduir. L'entorn era molt bonic i vam gaudir molt del passeig.
Quan es va fer fosc, vam anar cap a l'hotel a esperar el sleeping bus que ens portaria cap a Hanoi.
Aquell dia vam fer moltes, moltes fotos. Vam veure les coves més impressionants que haguem vist mai i recomanem a tothom que viatgi a Vietnam que si pot les visiti perquè valen molt la pena. A nosaltres ens hagués agradat visitar potser alguna altra cova i estar-nos algun dia més a Phong Nha, però teníem la resta dels dies del visat ocupats i no ens quedava temps. Però vam poder veure les dues coves més maques del parc i va ser un dia d’aquells que no oblidarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada