DE KUALA LUMPUR

Després de moltes hores i corbes baixant des de Cameron, per fi vam arribar a Kuala Lumpur! KL (que és com li diu la majoria) és una ciutat gran amb edificis encara més grans. És la ciutat més gran del país i la seva capital. Ja amb el bus, quan ens anàvem apropant veiem cada vegada edificis més alts i moderns mesclats amb la vegetació. La nostra estada a la ciutat la podem dividir en tres parts ben diferenciades: 3 nits amb el Jeff, 2 nits en un condomini i 4 nits més en un hostal al centre.

Com dèiem, els primers dies els vam passar a casa del Jeff Cho Jee Nam, un home molt amable que viu en un poble a prop de KL i que forma part de SERVAS. El seu contacte ens el van passar l’Imma i el Josep Miquel, uns amics del Pol històrics de Servas Espanya, que ja s’havien quedat un cop a casa seva. Pels que no ho coneguin, Servas és una associació de persones de tot el món que ofereixen uns dies casa seva als visitants i, a canvi d’oferir casa teva, tu també pots trobar qui t’aculli allà on vagis; és semblant al couchsurfing però molt més antic.

El Jeff viu en un barri residencial de cases adossades apartat del caos de la ciutat. Hem vist que per aquests països s’estila molt aquest tipus de barriades tancades, amb alguns equipaments per als veïns i fins i tot amb guàrdies de seguretat. A l’arribar a la ciutat el bus ens va deixar en una estació d’autobusos que semblava un aeroport. Des d’allà, per arribar a la parada on havíem quedat amb ell, havíem d’agafar un tren i un metro. Ens va sorprendre que per entrar a les estacions en comptes d’un tiquet et donen una fitxa en forma de moneda, com les que s’utilitzen en els autos de choque. Un cop a la parada vam demanar a un noi que ens deixés trucar amb el seu mòbil i el Jeff ens va venir a buscar i portar en cotxe fins a casa seva. Viu sol amb el seu gat, però a la casa del costat hi viu la seva germana amb la família. La casa era prou gran i ens va oferir l’habitació on hi tenia l’ordinador i que utilitzava de despatx. Com ja vam explicar la societat a Malàisia està dividida en tres grups: malais, xinesos i indis. El pare del Jeff era un xinés vingut a Malàisia, com tants d’altres, i ell encara conserva la cultura i tradicions xineses. Tant és així que els dies que vam estar amb ell sempre vam anar a restaurants xinesos i a la tele de casa sempre hi havia canals xinesos.

Acostumat a rebre visites i a fer-los una mica de guia el Jeff ens va portar amb el seu cotxe a les principals atraccions turístiques: a les Batu Caves, a la mesquita, a admirar la vista nocturna de les Petronas... El primer dia al matí vam anar a veure les Batu Caves. Són unes coves molt famoses al nord de la ciutat. A l’arribar-hi ens va donar la benvinguda una estàtua daurada de 10 pisos d’alçada de la deïtat Murugan. A l’interior de les coves hi ha un temple dedicat a aquest déu que és un dels santuaris hindús més populars fora de l’Índia. Per entrar-hi s’han de pujar una infinitat d’escales (275 segons ens van dir després) o sigui que el Jeff molt intel·ligentment es va quedar al cotxe mirant un culebront xinés amb l'ipad. A dins vam poder veure el temple i un munt de micos, però aquest cop no ens van mossegar.

Després de la visita a les coves vam anar a dinar a Cinatown i vam estar passejant pel centre fins arribar a la mesquita nacional. A Malàisia tots els ciutadans són musulmans per llei o sigui que hi ha bastantes mesquites. Tots tres ens vam haver de tapar, l’Anna la que més. La mesquita és bastant gran però totes les zones de culte estan prohibides als no musulmans. 

L’endemà vam visitar altres llocs típics de la ciutat com el monument nacional als caiguts en les dues guerres mundials i en la victòria sobre el comunisme. Just al costat del monument hi ha un parc amb escultures fetes per artistes de diferents països del sud-est asiàtic. Junts estan intentant donar-li corda a l’ASEAN, una unió per millorar el comerç i la circulació de gent a la zona que inclou 10 països: Malàisia, Indonèsia, Brunei, Vietnam, Cambodja, Laos, Birmània, Singapur, Tailàndia i Filipines. En aquest parc hi ha una estàtua de cada país. Després, tot i que plovia vam anar a passejar pel jardí de les orquídies. Tenen un munt de flors molt maques tot i que mb la quantitat d’aigua que tenen no deu ser molt difícil. Sortint d’allà i encara amb el paraigües, vam anar a visitar un temple xinès molt bonic i colorit. Aquest cop no ens vam haver de tapar. Estava ple de fanals vermells per l’any nou i contrastava molt amb els edificis alts i moderns del voltant.

Aquests dies amb el Jeff vam poder veure que entre les tres comunitats hi ha una relació cordial, però no molta mescla. Entre la gent jove sí que es comencen a veure parelles o colles d’amics de diferents grups. Ens vam submergir en la cultura xinesa i vam veure que el menjar xinés autèntic no s’assembla gens al dels restaurants xinesos d’Europa. Si s’assemblés ens sembla que no hi aniria gaire gent. Vam esmorzar Paus farcits, vam veure que els encanta el porc i que costa trobar verdura, i quan vam demanar amanida ens van portar una safata amb coses cruixents de colors que s’amania amb mel. I vam descobrir un producte que els encanta: la carn dolça, unes peces planes quadrades d’uns 10 cm de costat de carn de porc assecada cuinada de tal manera que no saps si t’ho has de menjar de postres, d’entrant, d’aperitiu o d’esmorzar; potser perquè sigui l’hora que sigui ells sempre mengen igual.

Aquests tres dies amb el Jeff sempre que miràvem cap a KL vèiem el perfil dels edificis gegants retallats contra el cel. Normalment els edificis alts solen ser o oficines o condominis. Els condominis són edificis on hi viu un munt de gent arreplegada i que compten amb certs serveis perquè quasi no hagis de sortir d’allà. Com que som uns viatgers del mètode i volíem veure com viu la gent local adinerada vam reservar dues nits en un condomini amb bones vistes. Per anar-hi des de casa al Jeff havíem d’agafar un autobús fins al centre i després un altre bus o metro. La seva germana es va oferir a acostar-nos fins la parada del bus. És una parada que només es pot trobar quan hi ha altra gent esperant perquè no hi ha ni bancs, ni parada, ni cap senyalització ni espai per a que pari el bus. Vam agafar l’autobús 780 per anar a Pasar Seni (el mercat central). Només va tardar 1 hora 50 per arribar a la parada que en línia recta està a 8,7 km. Típic tràfic del sud-est asiàtic. La idea inicial era des d’allà agafar el bus gratis de la ciutat però vist el transit ens vam decantar pel metro. Quan vam entrar a l’edifici vam veure que no ens havíem equivocat. El condomini estava equipat amb restaurant, tendeta d’ultra-marins, rentadores, gimnàs, bany de vapor i, el millor de tot, una piscina al pis 37 amb vistes sobre la ciutat. Fins i tot hi havia una dutxa amb mampara, cosa que no vèiem des de feia mesos. El nostre apartament estava al pis 13 i des del llit es veien les torres Petronas i la torre KL. Aquests dos dies els vam passar de relax, gaudint de la piscina i  les vistes, anant una mica al gimnàs i aprofitant el bon internet, que també costa de trobar. Com a notes negatives, el bany de vapor no funcionava i el restaurant mirador era desorbitadament car a part de que la neteja de l’habitació hauria pogut ser millor. Però de totes maneres ens va encantar i vam deixar l’habitació a contracor. 

Els dies que ens quedaven a KL els vam passar en un hostal al centre, a la zona xinesa. La millor manera de moure’s per la ciutat és aprofitar les 4 línies de bus gratuïtes que et porten pràcticament per tot arreu. A Barcelona podríem fer alguna cosa així, no? Amb els autobusos vam poder veure que la ciutat està repleta de centres comercials. Les parades porten els noms dels centres més grans i baixis on baixis sempre en tens 3 o 4 al voltant, tots amb botigues, restaurants, cinemes... Amb els busos vam fer la volta a tota la ciutat, parant al peu dels edificis més alts com la torre KL. És l’edifici més alt de la ciutat, més que les Petronas, i s’hi pot pujar però els 30€ que demanaven ens van semblar excessius. També vam parar i sopar al peu de les Petronas mirant les fonts de colors que hi ha just al davant. Recorden a les de Barcelona en versió moderna. 

  

A més d’anar a voltar amb el bus, també sortíem a passejar a peu per Chinatown on teníem l’hotel. Els carrers són un mercadillo gegant d’imitacions on pots trobar de tot. Caminant per allà vam descobrir el restaurant Arabesque de menjar àrab, i el fet de tornar a degustar oli d’oliva del bo va fer que ens teletransportéssim directament al setè cel. Realment el trobem a faltar! També vam aprofitar per tastar altres coses més locals, algunes molt bones i altres no tant, com un gelat de dúrian, una fruita que fa tanta pudor que està prohibida al transport públic i en molts llocs tancats i que té un gust especial, no apte per a tothom. A més, ens vam acostumar a esmorzar paus com a casa el Jeff, panets xinesos farcits del que sigui, des de crema fins a porc amb ceba. Una altra cosa que també ens va agradar molt va ser el satay, que vindrien a ser brotxetes de pràcticament qualsevol cosa. Hi havia de tot: marisc, carn, verdures, mandonguilles... i es podien cuinar o al vapor o a la brasa. Acompanyant-ho amb salses de soja o de cacauet vam fer un sopar molt i molt bo, cuinat i menjat a la vorera mateix.

En aquest carrers cèntrics, a més de mercats i coses per a menjar, també hi ha bastants temples hindús i xinesos. Els temples hindús són molt macos però no coneixem gaire la cultura i les figures ens semblen una mica estranyes amb tants braços, cares d’animals i colors i postures estrambòtics. Els dies que vam passar al centre van coincidir amb l’any nou xinès així que vam poder veure els temples en plena activitat. Vam veure com famílies senceres anaven juntes al temple, tothom vestit de vermell, i feien salutacions i pregàries. El gong no parava de sonar per la gent que demanava desitjos i hi havia tanta gent i tant d’encens cremant que costava moure’s i respirar. Una manera molt atrafegada de començar l’any. Vam descobrir que la majoria de coses que fan per cap d’any, com anar de vermell o regalar mandarines, són per donar bona sort i que es considera que porten bona sort perquè en xinès són paraules que sonen igual que les paraules sort o fortuna.

Des d’aquí vam agafar un bus per anar cap a Malacca i així vam posar fi a la nostra estada a Kuala Lumpur. Ha estat el lloc on hem passat més dies seguits des de que vam sortir de Bangkok i és que la ciutat té moltes coses per descobrir, molta mescla de diferents gents i cultures i el fet de poder-te comunicar amb tothom fa més fàcil entendre i gaudir de tot el que trobes.