DE PHUKET

Pel que ens havien dit, Phuket era l’illa més plegada de turistes de Tailàndia, amb platges de festa i borratxera fet que feia que perdés el seu encant. Per això vam decidir de buscar un Workaway (treballar a canvi d'allotjament), per poder veure-la d’una manera diferent i tenir més contacte amb els locals. I vam tenir sort, perquè de tots els WA que havíem demanat, a Phuket va ser el primer lloc on ens van respondre. Al final hi vam passar 11 nits i vam poder conèixer molt bé l’illa.

El 26 de desembre vam embarcar al ferri que ens portaria de l’illa de Phi Phi a la de Phuket. Com que era una vaixell gran podíem gaudir del luxe d’una pel·lícula, en aquest cas Spectre, de James Bond. Podríeu pensar que el més lògic seria triar una pel·lícula que donés temps de veure durant el trajecte però en aquest cas no va ser així. Entre el que tarden en posar-la i que la treuen un quart d’hora abans d’arribar perquè ens anem preparant ens vam quedar sense saber qui guanya. Suposem que el de sempre.

A l’arribar no vam voler agafar un taxi des del port mateix o sigui que vam allunyar-nos caminant una estona pensant que ja en trobaríem un més tard i que seria més barat. El problema era que Phuket és l’illa més gran del país i la casa on havíem d’arribar era llunyíssim. A més ens va ser impossible de trobar un taxi. Preguntant a la gent una senyora es va oferir a portar-nos en el seu cotxe però ens volia cobrar una milionada. Al final vam aconseguir trobar dues mototaxi que ens hi van acostar. Més tard ens vam assabentar que tots els taxis de l’illa estan controlats per una màfia, que es neguen a posar el taxímetre i cobren el que els dóna la gana o sigui que pel que es veu, vam fer bé.

Després d’equivocar-nos de carrer un parell de cops vam trobar el nostre destí. Els nostres hostes eren una parella russo-filipina, el Vasili i la Mary Jane, que porten un negoci de coworking. Pel que ens van explicar, van començar oferint llocs de treball amb bona connexió a internet per a nòmades digitals i, com que habitualment són gent que fa horaris un tant estranys, van acabar oferint estança. El lloc es diu Phuket Stash i hi ha una sala gran de treball, una cuina, dos dormitoris compartits, algunes habitacions, lavabos i una rentadora. Els amos vivien en una altra casa propera amb els seus dos fills.

Pel que hem anat veient, als russos els agrada viatjar tots al mateix lloc de tal manera que a Phuket sents més rus que tai i a la casa on estàvem també. A l’arribar vam veure que pràcticament tothom era rus i que no destil·laven gaire simpatia. De fet, el mateix Vasili és una de les persones més bordes i antipàtiques que hem conegut mai. Tot i que érem els seus convidats ni es dignava a saludar-nos ni ens va dirigir la paraula en els 11 dies que vam ser allà. Per culpa de la seva rebuda quasi ens vam plantejar de marxar l’endemà mateix. Com a altres espècimens de rus hi havia un noi ros i esquifit que anava sempre amb la mateixa vestimenta, uns pantalons i una cinta al cap, que només menjava verdura crua i que tampoc parlava. L’únic rus normal era el de Crimea, però aquest fa poc que forma part de la gran mare pàtria Rússia. Ens va estar explicant el conflicte que encara hi ha a Crimea i ens va semblar molt interessant. També vam veure que estem molt poc informats del que passa per Europa. 

A més a més vam conèixer la Tamara, una mexicana que també estava allà a la casa fent workaway. Ens va explicar una mica on estaven les coses de la casa (ja que ningú ho havia fet abans) i vam estar xerrant de lo rars que eren els russos i de les coses interessants per fer a Phuket. Bàsicament el que havíem de fer els dies que estiguéssim allà era netejar una mica la casa pel matí, que falta li feia, la cuina, els lavabos i les habitacions i un cop llest, la resta del dia la teníem lliure per poder anar a les platges i a visitar Phuket. El problema era que la casa on estàvem estava bastant lluny de tot, així que necessitàvem llogar una moto per moure’ns. Que és precisament el que vam fer el dia següent. Vam llogar una moto per 5$ al dia durant 9 dies. Després vam dinar en un restaurant on tot el que ens van portar era bastant picant. Havíem demanat curri verd, un dels plats que més ens agraden de Tailàndia, però aquell dia costava menjar-se’l. L’amo es va excusar entre riures, dient que només li havia posat un xili. Com si fes falta! Com que ja teníem moto per la tarda vam anar a visitar el temple Wat Chalong, el temple budista més important de Phuket. És un temple bastant maco, amb varis edificis.

Tot seguit vam tornar a agafar la moto i vam anar cap al Giant Buddha, una estàtua blanca i enorme de Buda situada dalt de tot d’una muntanya. Al estar en un lloc elevat hi havia unes vistes de l’illa i el mar molt maques. Com que faltava poc per la posta de sol ens vam quedar allà per poder veure-la. 

Tots els matins després d’esmorzar netejàvem alguna part de la casa que estava sempre molt desendreçada. Però el dia més memorable va ser el dia que vam netejar la cuina a fons. Vam rentar els calaixos per dins i les neveres, que semblaven un iglú del gel incrustat que tenien. També vam haver de tirar moltes coses de menjar que a més d’estar caducades de feia segles tenien bitxos per dins. Fins i tot vam trobar saltamartins vivint entre les espècies! Quan vam apartar el sofà va sortir un gripau i animalons varis (aranyes, formigues, sargantanes...). Era com estar al zoo. Per la casa també corria un gat que ningú sabia de qui era i es passava el dia dormint. Al pati de la casa hi havia un arbre de papaies i quan veiem que n’hi havia alguna de madura li donàvem algun cop al tronc i la papaia queia de l’arbre. En vam menjar unes quantes durant els dies que va ser allà.

Els dies que vam ser allà pràcticament vam anar a totes les platges de l’illa. Una de les platges més impressionants, i no per la seva aigua o sorra, és la Nai Yang Beach coneguda com a platja dels avions. Una platja just al costat de les pistes d’aterratge de l’aeroport de Phuket, on els avions quasi es poden tocar. Ens vam tirar allà tot el dia flipant amb com passaven els avions que volien aterrar a pocs metres dels nostres caps. No estàvem ni 5 minuts asseguts a la tovallola que ja veiem que en venia un altre. Vam fer un munt de fotos i vídeos molt xulos. Vam decidir tornar quan ja començava a enfosquir-se i havien passat ja més d’una vintena d’avions. 

  

  

Sort que vam decidir tornar, ja que a pocs metres d’arribar a la casa va començar a diluviar. Es molt graciós veure com, a la que comença a ploure seriosament tots els motoristes, siguin on siguin, frenen de cop i treuen els impermeables per no mullar-se. El problema és que són tants que ocupen la meitat de la carretera i tothom ha de frenar. Nosaltres no anàvem preparats o sigui que vam arribar xops.

Una altra platja que també ens va agradar per la seva absoluta tranquil·litat, ja que només estàvem nosaltres dos, va ser una que vam descobrir per casualitat. Mirant el google maps vam veure una platja bastant a prop de la casa i vam decidir apropar-nos-hi pensant que seria una platja turística més. Quan ens hi dirigíem amb la moto unes barreres ens van tallar el pas. Li vam preguntar al de seguretat si podíem passar per anar a la platja. Molt amable ens va obrir la barrera i vam entrar en una urbanització de cases d’ultra luxe. Ens va costar una mica trobar el camí que portava cap a la platja, ja que havies de passar per un túnel de canyes de bambú però per sort els vigilants ens van tornar a ajudar. El túnel portava directe fins al mar. Vam deixar la moto a un pam de la sorra i ens vam estirar en aquella platja deserta i bastant verge. Vam estar quasi tot el dia allà i només vam veure 3 persones passejant i algun jardiner que treballava a les mansions. Vam estar somiant en com seria viure allà i passejant per la platja.

Totes les altres platges que vam anar eren turístiques, però sempre vam poder trobar alguna no tant plena de gent.
L'illa és bastant muntanyosa i moltes carreteres fan pujada i baixada, això també fa que de tant en tant ens anéssim trobant miradors amb vistes bastant maques.

A Phuket també vam passar el cap d’any. Vam decidir anar a Patong, la platja més turística de l’illa, on ens havien dit que hi hauria focs artificials. Així que al vespre vam agafar la moto i vam anar cap allà. A l’arribar vam aparcar la moto en un centre comercial. Hi havia pàrquing de cotxes i de motos, però el de motos era un caos, amb centenars de milers de motos i uns espais per passar estretíssims.

Al pujar al centre comercial, vam veure que hi havia un cinema. Vam estar mirant les pelis i vam veure que al cap de 5 minuts començava Passengers, una peli que ens va semblar que estaria prou bé. Així que vam comprar les entrades i crispetes i vam entrar a veure la nostra última peli de l’any. Abans de que comenci la pel·lícula van fer com un quart d’hora d’anuncis, i entre els anuncis van posar una imatge del recent estrenat rei en la que deia que ens poséssim de peu, mentre escoltàvem l’himne. Tothom ho va fer o sigui que no vam voler donar la nota. Aquí Tailàndia el tema de la reialesa és tabú, i no se’l pot criticar o faltar al respecte, ja que pots acabar a la presó.

Al sortir del cinema ja eren les deu de la nit, així que vam anar a sopar. Vam triar un restaurant japonès per acabar bé l’any.

Quan vam acabar vam anar tirant cap a la platja per veure els focs artificials. 

Per arribar-hi vam haver de passar per un carrer ple de gent, molta ja un pèl beguda, que no paraven de tirar serpentines de colors amb un esprai. Era una locura!

Per fi vam arribar a la platja i vam poder sortir de la multitud. Ens vam treure les xancles i vam estar passejant per la vora del mar veient com s’enlairaven tot de fanalets de la sort. Quan ja faltaven pocs minuts per les 12 vam treure el raïm de la motxilla i ens vam parar en un lloc de la platja on no hi havia molta gent i que vam creure convenient per veure els focs. Quan va començar el compte enrere vam haver de fugir d’allà ja que teníem just al costat una bateria de petards que ens explotaven just sobre el cap. Els petards van ser les nostres campanades per fer el raïm, tot i que va ser una mica irregular.

Després vam continuar passejant per la platja una estoneta i vam tornar a la casa. Ens vam posar a dormir que ja eren passades les 3, però abans vam posar l’alarma per llevar-nos una mica abans de les 6 del matí, per poder fer el nostre segon cap d’any amb la família. Ens vam despertar a les 5:45 del matí per anar a buscar el raïm a la nevera i vam fer Skype amb les dues famílies. Ens va fer il·lusió poder celebrar dos caps d’any i prendre dues vegades el raïm. Aquest any tindrem molta bona sort!   

El primer dia de l’any el vam passar a la platja amb l’Alex, el noi de Crimea i l’An, la seva novia tailandesa. Vam estar allà fins que es va pondre el sol jugant a cartes, banyant-nos i jugant amb les super onades del mar. Un bon començament d’any. 

Mai per cap d’any havíem estat tan morenos! :D