DE MALACCA

El més fàcil per anar des de KL a Malacca era anar a l’estació d’autobusos i allà comprar un bitllet per al primer bus que sortís. Total, n’hi ha cada mitja hora i amb diferents companyies o sigui que no cal reservar amb antelació. El problema i la sorpresa van venir plegats quan vam veure que a l’estació hi havia unes 200.000 persones pel cap baix fent cues llargues i lentes en tots i cadascun dels mostradors, taquilles, expenedors electrònics i per tot arreu en general. Creiem que era tota la gent que havia vingut a la capital per l’any nou xinès que marxava de cop. Vam estar fent cua durant més d’una hora i vam aconseguir bitllets per a dos de set de la tarda o sigui que vam passar el dia a l’estació. A més, tots els busos anaven endarrerits i vam a acabar sortint a les 8 del vespre. Vam arribar a l’hotel passades les 10 i vam anar directes a dormir. Per fi ja estàvem a Malacca!

El nostre primer dia a Malacca el vam passar passejant pel casc històric, visitant les restes de muralles i esglésies que van deixar tots els europeus que van ocupar-la. Primer els portuguesos, després els holandesos, els anglesos i finalment els japonesos. Avui dia els nadius conserven aquest patrimoni històric com cicatrius que van forjar la seva essència i és justament per això que és reconeguda com a "Ciutat Històrica de Malàisia" i va ser declarada al 2008 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El fet d'haver estat conquerida per diferents països té una rica cultura amb combinacions ètniques interessants. Actualment a Malacca viuen malais, xinesos, hindús, portuguesos i petites comunitats holandeses. 

Vam aprendre molt sobre la seva història i independència (Merdeka!) al museu d’història de la ciutat. El nom de Malacca prové de la paraula que vol dir "reunir-se" perquè en poc temps s’hi havien establert moltes persones. Malacca va donar nom a l'estret de Malacca que separa la península Malaia de Sumatra i va destacar aviat pel seu comerç, superant a tots els ports de la zona. La seva situació a la costa d'uns estrets per on havien de passar els vaixells que navegaven entre Xina i l'Índia la situaven en posició optima.

Passejant pels carrers ens van sorprendre bastant una espècie de bicicletes tunejades per transportar els turistes. N’hi havia del Doraemon, de la Hello Kitty, del Mickey, del Pikachu, etc. Si de dia feien gràcia de nit es superaven il·luminant tota la bicicleta. No passaven desapercebuts i n'hi havia un munt!

Vam dinar un bol de laksa i de postres uns pastissets tradicionals que no repetirem; tots estaven fets d’arròs. Aquí no et desempallegues d’ell ni a les postres! També vam estar passejant pel barri xinès, però va començar a ploure i ens vam haver de refugiar a l’hotel. Després de la pluja vam anar a sopar a un indi bo i barat que està de moda perquè surt a Tripadvisor entre els millors. Aquí a Malàisia a l’haver-hi menjar hindú vam descansar una mica dels fideus, les sopes i l’arròs. 

Ens vam llevar el nostre segon dia a Malacca i després d’esmorzar vam començar a passejar seguint el riu que travessa la ciutat. Les cases del costat del riu estaven pintades amb dibuixos que feien més maca la passejada.

Pel riu vam veure llangardaixos gegants que s’espantaven al nostre pas i algun mono que intentava robar menjar. Vam arribar fins a una nòria al davant d’un centre comercial i vam aprofitar per entrar i estar fresquets mentre dinàvem.

Després de dinar vam anar a Villa Sentosa, una casa/museu tradicional malàisia de la part antiga de la ciutat. Des d’allà vam començar un tour amb un guia local, que ens va ensenyar la casa i ens va portar a veure altres llocs interessants del barri: vam entrar a les cases dels veïns, vam aprendre a vestir-nos com ells, vam parlar de la religió musulmana, vam ensumar les plantes aromàtiques que tenen al jardí, vam visitar un veí que es dedicava a fer maquetes de cases de fusta, vam veure un restaurant que porta tota la vida fent Nasi Lemak (un plat d’arròs). Va ser un tour totalment gratis que fan per promocionar una mica la zona i preservar el barri.

En acabat vam anar caminant de tornada a l’hostal, però abans vam parar a refrescar-nos amb una síndria natural. Són síndries bastant més petites que els hi fan un forat i les trituren posant-li uns glaçons. S’estava molt tranquil asseguts a la vora del riu veient passar els barquets de turistes.

Després de descansar una estona a l’hostal vam anar a sopar a un restaurant indi que ens va recomanar el noi de l’hostal. Al Pol li van servir un tastet de 4 plats vegetarians i un munt d’arròs sobre una fulla de bananer i l’Anna va menjar un roti chanai (un pa hindú amb unes salses). Tot plegat per 10 ringuits, uns 2 euros i ben bo que estava. 

En total vam estar tres nits a la ciutat de Malacca i ens va quedar la sensació d’una ciutat petitona, amb bastant d’encant i molta història i diferències culturals.