dimecres, 26 d’octubre del 2016

De Chiang Mai


A la província de Chiang Mai vam passar els nostres últims dies a Tailàndia. Això sí, vam aprofitar fins al màxim el visat de 30 dies que ens van donar a l’arribada. Tot i així encara ens van faltar alguns dies per acabar de conèixer el nord d’aquest país, que sobre mapa no sembla tant gran, però un cop hi ets veus que per moure’t d’una província a l’altra són mínim tres hores. Val a dir també que l’estat de les carreteres, tot i sorprendre’ns positivament, no és el d’Espanya. Sense tocar el tema de la conducció per l’esquerra i bastant laxa pel que fa al seguiment de la normativa dels tailandesos i dels múltiples animals que ens van creuar la carretera (gossos, gats, vaques, cabres, gallines, micos, búfals, serps, etc).

Chiang Mai podríem dir que és la capital del nord de Tailàndia. Una ciutat bastant desenvolupada i amb molta vida turística. Però, molt a prop té unes muntanyes amb impactants vistes.



El primer que vam fer a l’arribar va ser una passejada pel mercat nocturn i també vam aprofitar per sopar en una de les múltiples paradetes. A Tailàndia, sigui l’hora que sigui, sempre podràs esmorzar, dinar o sopar, ja que per ells cap dels tres àpats no varia i a més a més cada 100 metres trobes algú que ha muntat la seva paradeta a la vorera i et ven la seva especialitat. A nosaltres (sobretot a l’Anna) ens ha costat acostumar-nos a menjar per esmorzar arròs o fideus amb carn i verdures. De fet encara no ho hem aconseguit! 
Tot caminant pel mercat del centre de Chiang Rai ens vam topar amb el temple d’acer Wat Soi Su Fan. Un temple que només el Pol us podrà explicar com era, ja que a l’Anna no la van deixar entrar. I no per infidel no, sinó perquè és una dona. Consideren que les dones són impures pel fet de tenir la regla cada mes. En fi, si més no el temple de fora il·luminat transmetia pau. A part, a l’haver-hi tants i tants temples, a la que et trobes amb un una mica diferent o original ja t’acaba agradant més.




Degut al gran amor que sentim cap als integrants del regne Animalia i a l’oportunitat única que se’ns va presentar vam dedicar tot un dia a envoltar-nos de bèsties. I per què?  Perquè “somos unos exploradores intrépidos y somos amigos de toooodos los bichitos” (Up). Al matí vam anar al parc d’elefants Mae Taeng, on es dediquen a recollir elefants maltractats i a donar-los una millor existència. Per a finançar-se fan espectacles i passejades per als visitants. Cada elefant té un cuidador-entrenador-conductor que l’acompanya durant tota la vida. Cadascun sap fer trucs diferents: n’hi ha que juguen a futbol, a bàsquet, que pinten, que et posen el barret... Gràcies a les habilitats negociadores de l’Elsa, un art per a nosaltres misteriós i incomprensible, vam poder veure l’espectacle, fer la passejada pel riu, visitar un temple de dones de coll agirafat, tornar amb carreta de bous, dinar i baixar el riu en un rai de bambú a un preu més que acceptable. Els quadres fets pels elefants els podies comprar per més o menys uns 30 euros. Aquí unes quantes fotos:









Després de dinar vam canviar aquests grans herbívors per altres animals més ferotges. No molt lluny d’allà hi ha el Tiger Kingdom, un centre d’estudi i cria de tigres on pots acaronar-los i fer-te fotos amb ells. Hi ha tigres recent nascuts, mitjans, grans i gegants. Els tigres es passen la major part del dia dormint i et pots acostar i tocar-los mentre ho facis per darrere i amb seguretat. Si ho fessis pel davant el tigre es pensaria que vols jugar amb ell a un joc on tens les de perdre. Per sort, sempre vas acompanyat d’un vigilant que manté les feres a ratlla amb un branquilló d’uns 25 cm. 
Ens va agradar molt l’experiència, però creiem que el preu que paguen els tigres perquè els puguem acariciar i fer-nos fotos és massa elevat. Estan en gàbies bastant petites i es passen tota la vida allà. I encara que t’assegurin que no estan drogats nosaltres no hi posaríem la mà al foc. 






Vam acabar el dia fotent-nos les botes en el restaurant de moda de la ciutat, el Ohkajhu Farm, i de postres una torrada com les del After you. 





L’últim dia pel matí vam anar a uns banys termals que val a dir que ens van decebre. Primer de tot que els banys són públics però els preus no són populars. En cas que vulguis pagar pots triar entre una banyera individual que podria servir per un anunci de Cillit Bang o un jacuzzi però tot separat sempre per sexes. Vistes les sales de bany que hi ha per aquí on no hi ha ni dutxa entenem que una banyera plena d’aigua calenta pugui ser un gran luxe, però la que tenim a casa és millor. Així que vam passar de banyar-nos i vam aprofitar l’aigua calenta que brollava d’una font natural per cuinar uns ous durs i fer un petit pícnic.





Per la tarda, com que ens havíem quedat amb ganes d’una remullada vam anar al Grand Canyon de Chiang Mai, on pots saltar des d’uns 8 o 9 metres. L’aigua no estava tant calenta com als banys, però era d’agrair ja que en aquest país sempre estàs suant.




Al tornar a la ciutat vam anar al supermercat a comprar els ingredients per cuinar espaguetis amb pollastre al curri verd. De tot el que hem tastat per aquí és la nostra recepta preferida i realment ens va quedar bastant bo. Vam fer una primera olla que a nosaltres ja ens picava i d’aquí l’Elsa i la Thai en van separar la meitat per a doblar la ració de picant. El seu plat no ens vam atrevir ni a tastar-lo. I així vam posar fi a aquest culinari dia i vam anar a dormir la nostra última nit al país.






L’endemà ja vam agafar un avió Chiang Mai-Luang Prabang (Laos) amb la companyia LaoAirlines. L’avió bastant petitó, però el servei molt bo. En un vol que dura una horeta ens van donar beguda i menjar gratis!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada