Entre el 29 de setembre i l’1 d’octubre vàrem passar dues nits a casa la Juk (nom complet Cho Ti Rose i la seva família. Està situada a Ban Pheu a la província de Udon Thani en una zona rural a l’est de Tailàndia. La casa és prou gran perquè s’hi puguin quedar a dormir diverses visites a part dels 5 integrants que són els pares de la Juk, dos nebots i ella. Donat el fet que es casarà en aproximadament un mes, el futur marit també hi és sovint.
Són una família treballadora que es dedica bàsicament a la feina del camp. Posseeixen uns terrenys propers que els proveeixen d’arròs, peixos, canya de sucre i algunes fruites, tot i que una gran part està dedicada als arbres de cautxú. A més al voltant de la casa hi tenen gallines i ànecs, a part de diversos gats i gossos que deuen ser de tothom i de ningú i van passejant pel barri.
Com podeu veure la manera de pescar és una mica diferent.
Els principals encarregats del camp són els pares, que ja depassen la seixantena. Tot i això, el treball i segons diuen el picant els mantenen forts i alegres. Perquè realment treballen molt. El camp és exigent en les seves necessitats i no entén d’horaris. Per exemple, el cautxú s’ha de recollir a la una del matí, i d’altres a les quatre abans de que surti el sol. A més de tant en tant l’home s’hi queda a dormir per por de que vinguin lladres (birmans) a robar-li la collita. Cada dia van i vénen diversos cops amb unes motos de 4 marxes que són el vehicle més emprat de la zona. Sobta veure nens de 10 anys i senyores de més de 70 que condueixen molt millor que tu. La Juk a part d’ajudar-los amb les feines és massatgista professional i té un saló. Ha treballat a la Xina i a Dubai on fins i tot li va fer un massatge al príncep.
L’edifici és un habitatge de construcció típicament tailandesa encara que, per sort, una mica millor que les dels veïns més propers que eren completament de fusta. Com a totes les cases tailandeses, gran part de la planta baixa és exterior. El primer pis se sosté amb columnes formant un porxo. Sota aquest porxo s’hi aparquen els cotxes i les motos, s’hi menja, s’hi estén la roba i a més hi tenen diverses eines i peces per al treball. A l’interior hi tenim la cuina, el bany, una zona per a rentar, l’habitació dels pares i una gran sala que, encara que no tingui pràcticament mobles, serveix per a sopar, veure la tele i hi dormen els nanos. El pis superior és integralment de fusta i hi ha tres habitacions més, una de les quals dedicada a l’oració i la meditació, a Buda.
El vàter és un d’aquests forats a terra tan comuns al Magreb. A part d’aquest vàter hi trobem dues acumulacions d’aigua amb un gibrell al costat. La petita serveix per a tirar de la cadena agafant l’aigua amb l’esmentat recipient. En el cas de la gran el procediment és el mateix però serveix per a rentar-se mans, cara, etc. i dutxar-se. Tota l’aigua cau a terra i tard o d’hora s’escola per un forat que hi ha a la cantonada. Fins al moment, ha sigut un dels pocs moments on no hem passat calor a Tailàndia (els altres han sigut per culpa de l’aire condicionat del cotxe).
El que més ens va impactar i el que més forja el caràcter de la casa és la sala de bany. Una foto us ho aclarirà:
Per tota la casa s’hi ha d’anar descalç encara que hi entrin gats, gossos i al vespre també les motos, i quan has anat al lavabo és impossible no sortir-hi amb els peus mullats. Però no passa res perquè al franquejar cada porta hi ha una estora d’un color un pèl sospitós on eixugar-te els peus. Vam trobar a faltar un pèl la dutxa!
Estem molt agraïts de que ens hagin acollit, obert les portes de la seva llar i compartit els seus àpats. Tant de bo haguéssim après més tai per poder-los-ho expressar millor. Des d’aquí els diem: A reveure i Khob Khun Kha!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada