Dels llocs visitats de l’est i l’oest de Tailàndia que més ens han agradat

La gran majoria dels turistes que viatgen a Tailàndia només visiten les grans ciutats, però nosaltres vam tenir la sort de poder moure’ns en cotxe i conèixer el país amb més profunditat.

Aquí us anomenem els indrets de l’est i l’oest que més bon record ens han deixat:

La província de Kanchanaburi a l’oest de Tailàndia ofereix un gran espectacle natural, sobretot pel gran riu Kaew (Kwai) i els seus voltants. A més, fou escenari d’importants episodis de la Segona Guerra Mundial.

El primer que vam visitar va ser el cementiri de guerra on hi ha enterrats els soldats de les forces aliades (principalment anglesos, holandesos i australians) que van ser empresonats i obligats a treballar pels japonesos en la construcció de vies ferroviàries a Tailàndia durant la Segona Guerra Mundial.

                       

 

El mateix dia vam arribar i fer nit al Parc Natural Sai Yok Yai. Vam poder dormir en uns bungalous flotants al riu Kaew (Kwai). L’entorn és paradisíac i ens vam poder banyar al riu i a una cascada. L’únic que trencava la calma era una súper festa que tenien muntada uns joves tailandesos amb karaoke desafinat inclòs.

                           

                       

Pel que fa el nom del riu, segurament us sonarà per la pel·lícula “El Puente sobre el río Kwai”. La pel·lícula dota al pont d’una gran fama, però un cop hi ets, el pont en si no és gaire cosa. Això sí, està ple de turistes i venedors que els esperen.

Continuant per la província da Kanchanaburi, vam visitar unes de les millors cascades de Tailàndia, les Cascades d’Erawan. Es tracta d’un llarg corrent, el qual té set salts d’aigua al llarg de dos quilòmetres. La pujada fins la setena cascada es fa bastant dura, degut a la calor i la humitat, però sortosament ens vam poder anar remullant. Aquesta cascada és molt turística i hi havia bastanta gent.

                          

El dia següent, vam visitar tres temples situats dalt d’una muntanya anomenats “Phra Nakhon Khiri”. Va ser un lloc que ens va impactar no només per la bellesa del camí, sinó per la quantitat de micos que hi havia. El Pol quasi s’esbatussa amb un mono busca-raons que va començar a seguir-nos i a tocar-li la cama. Més enllà de les fronteres del seu hàbitat natural, aquests simis s’han adaptat a l’actual jungla urbana. Pugen pels cables elèctrics i pels tendals de les cases, piquen a les portes dels comerços demanant menjar i si no hi ha porta el roben directament.

                                                   










      

Una altra de les parades importants va ser al Parc Natural de Pha Taem (a la província de Ubon Ratchathani a l’est de Tailàndia). Aquest parc té diversos atractius diferents. En primer lloc, les anomenades roques bolet (Sao Chareng en tai), que deuen el seu nom per la curiosa forma que l’erosió de l’aigua i el vent ha esculpit. En segon lloc, les pintures rupestres pintades a les roques, que ens vam anar trobant al llarg d’un recorregut al peu d’un penya-segat. Per acabar, el més impressionant van ser les magnífiques vistes al riu Mekong que fa de frontera amb Laos. Aquest meravellós paisatge va ser escenari de la pel·lícula “Alejandro Magno”. Al final d’aquest dia tan atrafegat, ens vam remullar a la cascada de Soi Suwan. Ens va encantar, ja que al no ser turístiques vam estar ben sols.

Les aclaparadores vistes sobre el riu Mekong conformen el principal interès de la zona fronterera per als amants dels paisatges i la fotografia. Això ho sap bé la gent del temple Wat Pha Tak Sue, el principal interès del qual és un mirador que han construït amb el terra transparent. Ja des d’aquí dalt es pot apreciar la diferència entre els dos països, donat que al cantó tailandès s’hi veuen temples, carreteres, camps... i a la riba contrària no s’hi veu cap edificació i el predomini del bosc és total. Ben a prop d’aquest temple hi ha una atracció molt més interessant que us recomanem fortament de visitar si algun dia passeu per la contrada. Allunyat de qualsevol ruta turística, de fet érem els únics que no enteníem el guia, hi ha el temple de Wat Tham Din Pieng amb l’estreta cova de Naga. Naga és una deïtat en forma de serp policèfala, representada amb 3, 5, 7 o 9 caps depenent de la zona, que protegí Buda durant la seva meditació. La criatura també forma part d’altres mitologies properes com l’hindú i es creu que habita en el riu Mekong. En aquest temple es pot visitar l’anomenada Naga Cave, que segons diuen comunica amb el riu, situat a uns 20 km. A la cova s’hi ha d’entrar descalç i amb roba que es pugui embrutar, pantalons i samarreta i si teniu roba interior de recanvi millor que millor, i presenta un repte per a tothom que pateixi una mica de claustrofòbia o que porti més d’una talla 42. Molts trossos s’han de fer de genolls, algun fins i tot estirat, i quan es pot estar dret és en unes galeries triangulars on no hi cap un peu al costat de l’altre. A més hi ha bastants llocs on l’aigua t’arriba pel genoll. Degut a totes aquestes dificultats i a l'estima que tenim als nostres mòbils no vam poder fer cap foto de les coves o sigui que ho deixem a la vostra imaginació.

Abans de començar el tram llarg de cotxe directe cap al nord ens vam relaxar al poble de Chieng Khan, vila agradable a la vora del riu on el millor que es pot fer és llogar una bicicleta i passejar amunt i avall, sempre que no plogui!

Fins la propera!