DEL QUE ENS HA DEIXAT LAOS

De Laos ens enduem un seguit de petites imatges que acaben conformant la impressió general que ens ha deixat el país:

La bandera comunista onejant arreu, les enormes mamelles de les gosses pendulant pengim-penjam d’una banda a l’altra, les atrocitats de la guerra, les teranyines enormes que sustenten aranyes també enormes, la unida vida familiar compartida en un sol espai on els nens intenten ajudar al màxim als adults, l’inevitable rancor que sorgeix al pensar en la història, la quantitat de bombes que es van llançar i que encara queden, les pròtesis, el Mekong, la vida calmada de les illes, el soroll i la brutícia de la capital, el paisatge magnífic del nord rodejat de muntanyes, treure un milió i mig de kips dels caixers, les postes de sol, la poca visió comercial laosiana, la beerlao, l’sleeping bus, els conductors que sempre piten, els inacabables camps d’arròs, el bany a les cascades, les enormes cucarachas, els passeigs en bici pel camp, els gossos que et persegueixen, les patates fregides del bar Utopia, la passejada amb barca i el posterior naufragi pel Mekong, les excursions amb moto, les tempestes inesperades, les carreteres de corbes sense asfaltar pel costat d’un precipici, la senzillesa de la gent... Esprem tornar-hi algun dia!