DEL POBLE FLOTANT DE KOMPONG LUONG

Mentre estàvem a Battambang, les nostres noves amigues, la Pili i la Marta, ens van parlar d’un poble flotant que hi havia en un llac de camí cap a Phnom Penh. El llac en qüestió és el Tonlé Sap, que és el més gran de tot el sud-est asiàtic, sobretot durant l’estació de pluges ja que canvia de mida durant l’any, i on hi ha no un sinó diversos assentaments de gent. Alguns són pobles que durant l’estació seca estan a terra, però que amb la crescuda del llac queden inundats. Ha de ser ferragós haver de tenir moto i barca al garatge de casa. En canvi, altres pobles com el de Kompong Luong, el que nosaltres vam visitar, floten tot l’any i poden fins i tot canviar de posició. Així doncs vam decidir d’anar-hi tots junts i vam agafar l’autobús fins a Krakor, un poble a la riba del llac. Fent gala de la seva puntualitat, el bus que havia de sortir a dos de deu va acabar sortint a les onze. Mentre sortíem de la ciutat des de dins l’autobús vam veure camionetes plenes a vessar de noies i dones que semblava que sortissin o anessin a treballar. En un sol camió podia haver-hi més de 60 persones. Vam suposar que per aquí es deu fabricar part de la roba que portem.

El viatge en autobús no era especialment llarg però es va fer llarg igualment, sobretot perquè tenen la mania de posar pel·lícules amb el volum al màxim. Als cambodjans no sembla importar-los i es passen el viatge mirant el televisor i fins i tot rient. Des del nostre punt de vista hauria de pujar molt el nivell per a què poguéssim veure una pel·lícula cambodjana. El que vam fer va ser posar-nos els taps per les orelles que fem servir per dormir. La Pili i la Marta no sabem com ho van suportar. 

Un cops arribats a Krakor vam dinar i vam anar fins a la llera del llac. Els conductors de tuk-tuk no ens volien rebaixar el preu amb l’excusa de que la carretera era molt dolenta. I tenien tota la raó. Vam patir bastant per no caure del tuk-tuk. Les filles del conductor anaven també amb nosaltres.

Des d’allà un home ens va portar en barca fins a la homestay, que bàsicament és una casa particular on et deixen una habitació per a quedar-t’hi a dormir. La casa on vam dormir era molt bàsica. Tenia una entrada principal amb una taula i una hamaca i quatre habitacions amb un matalàs a terra i una mosquitera. El lavabo era un forat que donava al llac. 

El que tenen els pobles flotants és que no pots sortir a passejar o sigui que vam passar el que quedava de tarda xerrat i mirant com vivien a la casa del davant. Vam veure com feien la bugada amb l’aigua del llac. Després la nena va sortir a rentar els plats amb la mateixa aigua. Després es va ensabonar els cabells i les parts del cos que no li cobria la roba i per esbandir-se es va llençar a l’aigua. De fet és molt pràctic això d’estar rodejat d’aigua, tot i que en aquesta aigua hi passin vaixells amb motors de benzina i hi flotin tota mena de plàstics. Tot i que aigua corrent no en tenen, no hi ha cap problema amb l’electricitat. Cada casa està equipada amb els seus panells solars. Les comparacions són odioses però realment des d’Espanya ens hauríem d’avergonyir d’estar més endarrerits que ells en aquest aspecte. 

Mentre xerràvem a la Marta se li va acabar el tabac, però al cap de poc va passar una senyora amb una barca plena de coses. La seva barca era un supermercat flotant. La Marta la va parar i va poder comprar tabac. Realment molt pràctic.

Vam dormir i l’endemà el mateix senyor de la casa ens va portar amb la seva barca a fer un volt pel poble. Vam poder veure l’església, el temple, el centre de salut (tancat), l’escola, la comissaria de policia, diverses botigues i com la gent passava l’estona contemplant des de les seves cases les barques que passaven. Ens va sorprendre molt veure gossos dins les cases flotants, però quan ens pensàvem que no podien sortir d’allà en vam veure un en una barca amb el seu amo. Els gossos aquí també estaven molt adaptats a la vida flotant. També vam veure nens i nenes banyant-se i jugant amb l’aigua que ens saludaven quan passàvem amb la barca.

La vida de la gent semblava molt tranquil·la i amb poques coses a fer i per les que preocupar-se. Tot i això nosaltres vam preferir continuar el viatge per terra ferma.