Quan vam comprar els tiquets per la furgoneta que ens havia de portar a Phnom Penh no ens van voler baixar el preu perquè deien que era festiu. I efectivament només arribar, ens vam trobar amb carrers tallats i una munió immensa de gent passejant. Havíem arribat en ple Water Festival. Tot el passeig que voreja al riu s’omple de gent que mira com unes canoes llarguíssimes plenes de remers fan curses entre elles. Al vespre pel mateix riu pugen uns vaixells portant panells de bombetes amb diferents dibuixos i símbols. Ens va recordar la desfilada de les carrosses de reis. Així doncs el primer dia vam deixar les coses a l’hostal i vam sortir a passejar entre la gentada. L’hostal era un lloc per a viatgers joves amb les parets plenes de pintades fetes pels visitants, un billar i música. A nosaltres ens va tocar l’última habitació de l’últim pis on no arribava el wifi i on hi feia una calor per matar camells. Com deia, vam passar el que quedava de tarda i el vespre passejant i veient els monuments que hi ha prop del riu. A partir d’aquell dia es vam fer experts en creuar carrers. No havíem vist tanta moto junta en la vida.
L’endemà vam fer una bona caminada. Volíem veure el temple i el mercat que estaven prop de l’hostal i després arribar-nos cap a Tuol Sleng, una presó museu. El temple està dalt d’un turonet i per ser el temple més importat de la capital no ens va semblar gran cosa. Potser també perquè n’hem vist molts ja i alguns eren realment molt bonics i costa superar-los. Després vam anar a veure el mercat principal, com de costum un mercat bastant sorollós i calorós ple de tendetes petites que venen de tot, inclús extensions de cabell i si vols també et pots fer la manicura. En aquests mercats nosaltres acostumem a comprar fruita i la veritat és que sempre l’hem trobada molt bona.
De camí cap al museu vam entrar en un centre comercial per deixar de suar una estona. Allà dins hi vam trobar un pis sencer ple de taules i rodejat de llocs de venta de menjar de diferents tipus. Estava ple de gent dinant i ni un sol turista així que vam decidir provar-ho. Vam veure que no es podia pagar amb diners sinó que primer havies de demanar una targeta i carregar-la i després ja podies demanar el que volguessis i fer-la servir per pagar. Vam menjar una sopa i un loc lak, cada plat per 10.000 riels que amb tants canvis de moneda ja no sabem a què equival!
Després de dinar vam arribar a Tuol Sleng. L’edifici era un antic institut que durant els anys de la barbàrie dels Khmers rouges o Jemeres rojos es va convertir en la presó d’alta seguretat S-21. S’hi pot veure en quines condicions mantenien als presos, les sales on els torturaven i moltes fotos dels responsables i les víctimes. Tothom qui anava a la presó era torturat per a obtenir-ne falses confessions i després executat. Es calcula que hi van passar entre 12.000 i 20.000 persones perquè van trobar els informes de 12.000 presos però se sap que en van destruir molts abans d’abandonar la presó. Quasi tot eren presoners cambodjans que per un motiu o altre consideraven que estaven en contra del règim de Pol Pot, però també hi havia presoners de països veïns (Tailàndia, Laos, Vietnam), anglesos, francesos, americans que estaven en el lloc i el moment equivocat. A tots els presoners només a l'entrar els hi feien una fotografia i ara totes les que es van trobar estan exposades. Només 12 persones, entre elles 5 nens, van sobreviure. Nosaltres vam agafar l’audioguia en espanyol que estava molt ben feta i t’explicava tota la història amb un munt de detalls i fragments de supervivents i treballadors de la presó. Vam estar passejant per l’interior dels edificis que conformen la presó i pel jardí quasi tres hores. Però vam sortir veritablement colpits per tot el que havia passat allà dins. No ens podem ni imaginar el dolor i el patiment de totes les persones que hi van morir.
Els pobres que no morien durant el confinament o els interrogatoris a la presó i que no eren executats allà mateix, eren traslladats als anomenats killing fields (camp de concentració) que vam visitar dos dies més tard. Aquí a diferència de a la presó no hi queda pràcticament res. Tots els edificis que hi havia eren construccions fetes de fusta que quan es va acabar el conflicte la gent de la zona, que estava molt necessitada, les van saquejar per aprofitar tot el material que hi havia. Vam estar dues hores i mitja escoltat la guia que detalla les cruentes maneres en que es duien a terme les execucions i també pots escoltar algun testimoni de guàrdies del camp de concentració i de camperols que després de la fugida dels khmers rojos, van descobrir aquest lloc ple de fosses comunes. Al fer la visita has de passejar entre els forats, trossos de terra enfonsats, on abans hi havia els cossos. Encara avui, quan es retira l’aigua de l’estació de pluges, surten a la superfície restes dels cossos que encara hi ha sota terra. També tenen exposat restes de roba i dents que han anat trobant pel terreny. Per acabar la visita hi ha una pagoda plena de calaveres i ossos per a donar repòs als morts. Cada os ha estat estudiat i d’aquesta manera han pogut determinar la causa de la mort de cada persona. Es poden veure diferents forats en les calaveres depenent de amb quin objecte va ser colpejada la persona, ja que per estalviar-se el màxim de diners possibles mataven a la gent a cops de destral, baioneta, canyes de bambú i eines diverses.
Trobem que tant el camp de concentració com la presó són visites obligades si estàs a Phnom Penh per conèixer bé la història recent de Cambodja.
L’últim dia a la ciutat el vam aprofitar per visitar el palau reial que havia estat tancat fins aleshores degut al festival de l’aigua.
Per la tarda, per fi ens van arribar els visats nous de trinca per entrar al Vietnam.
Un nou país ens espera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada