Després de varies setmanes viatjant per aquests països tant calorosos trobàvem a faltar el mar i poder-nos banyar i refrescar-nos. Per tant ens vam dirigir cap al sud de Cambodja amb la Marta i la Pili. En un dia vam fer quasi 500 quilòmetres de bus. Del poble flotant vam agafar una barca que ens portés a Krakor, una petita població a tocar del llac. D’allà no sortien busos que anessin directament cap al sud, tots passaven per la capital, Phnom Penh. Així que no vam tenir més remei i vam agafar el primer bus. Al cap d’unes 4 hores vam entrar a Phnom Penh, però encara ens quedava una horeta més de cues per arribar al centre de la ciutat. En aquestes capitals asiàtiques sempre hi ha moltíssimes retencions i per entrar o sortir se’t fa una eternitat. Un cop va parar el bus vam sortir els quatre escopetejats i vam caminar, amb les motxilles i la solana que queia, uns trenta minuts fins la parada d’autobusos. Allà vam comprar el bitllet per anar fins al sud del país. El primer bus sortia al cap d’uns 15 minuts i encara no havíem dinat. Vam entrar al primer supermercat que vam trobar i vam arreplegar a corre-cuita una barra de pa, uns quesitos, tomàquets cherry, unes pomes, unes galetes i una bossa de patates. Al sortir el bus ja estava quasi a punt de marxar, però vam arribar a temps! Per un moment ens vam sentir com els de Pequín Express. Vam dinar dins el bus. Sort de la navalla suïssa del Pol, que ens va ser molt útil per obrir el pa i untar els quesitos. Vam fer unes 5 hores més de bus i al arribar ja era negra nit.
El primer dia a Sihanoukville, una ciutat bastant turística a la vora del mar, ja vam banyar-nos a dues platges diferents. Al ser tant turística ens pensàvem que la platja estaria a petar, però ni molt menys. Quasi no hi havia ningú. Són platges molt llargues de sorra molt fina i blanca. L’aigua estava bastant clara i això sí, molt molt calenta. Només li faltaven les bombolles per fer un jacuzzi. Els dies que vam passar a Sihanoukville bàsicament el que vam fer és estar tirats a la platja, llegint, banyant-nos i prenent algo als xiringuitos. En definitiva gaudint de la vida. La Marta fins i tot es va fer fer un massatge mentre estàvem asseguts en un bar.
El primer dia a l’illa, vam pillar una barqueta i vam anar a fer snorkel. Ens va encantar, perquè vam veure un munt de peixos de molts colors i mides diferents. També vam veure eriçons, crancs, anèmones i meduses. No volíem marxar d’allà ni parar de mirar dins l’aigua! Després amb la mateixa barqueta vam anar a pescar d’una manera una mica rudimentària. Però el Pol va pescar dos peixitos! Un el vam poder tornar a deixar al mar, però l’altre ja estava quasi mort i el conductor el va ficar en una galleda plena d’aigua. El conductor en va pescar deu o més. Després la barca ens va deixar a la Long Beach, en principi la millor platja de l’illa. Una platja quasi deserta molt molt llarga. Vam estar allà prenent el sol i després ens vam menjar els peixos pescats a la brasa. Realment estaven molt bons. Vam veure una espectacular posta de sol dins la barca. Més tard, quan ja era fosc vam intentar anar a veure un fenomen bastant especial d’aquesta illa. La luminescència del plàncton. En bones condicions es pot veure l’aigua brillant i pots banyar-te entre el plàncton. Al sortir se’t queda enganxat al cos i sembles un d’aquells bitxos blaus d’avatar. Però en el nostre cas la lluna il·luminava massa i no sabem molt bé si era la bona època, així que pràcticament no el vam veure. Sota l’ombra de la barca al moure l’aigua amb les mans veiem petits punts que s’encenien, il·luminant per un segon amb una lluentor blavosa. Però això és tot. La veritat és que no vam sortir molt satisfets, sabent que en bones condicions pot ser uns dels moments més impressionants del viatge.
Quan ens vam anar a posar el banyador, vam veure que ens l'havíem deixat a l'hostal! Quin desastre... sort que a la platja no hi havia ningú i ens vam poder bayar amb roba interior. Vam estar tot el dia pràcticament sols en una platja immensa banyant-nos però sense prendre massa el sol per por de cremar-nos. Després de dinar vam voler anar a passejar una estona però va ser impossible perquè ens van començar a atacar uns insectes que no sabem com es diuen però que són molt pitjors que els mosquits. Són petits, meitat negres meitat blancs, i mosseguen i xuclen la sang. A més no els veus fins que no els tens al damunt i n’hi havia moltíssims. Ens vam haver de capbussar a l’aigua perquè ens deixessin en pau. A les 6 de la tarda, amb la posta de sol de fons vam agafar un vaixell que donava la volta a l’illa per tornar cap a l’hostal.
L’endemà vam marxar de l’illa per fer camí cap a la que seria la nostra última parada a Cambodja, Phnom Penh. Ens vam acomiadar de les madrilenyes que encara es quedaven uns dies més fent el vago abans de tornar cap a Espanya i ens vam prometre tornar-nos a veure a la madre patria. Aviam si és veritat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada