Hem estat uns 25 dies a Cambodja i aquestes són algunes de les coses que ens enduem d’aquest magnífic país. La impuntualitat dels seus autobusos, els nens saludant-te amb un “Hello!” i un enorme somriure pel carrer, l’ús del dòlar, els batuts de sour sop, el malvat tocayo Pol Pot, els peixos vius fugint pel terra del mercat, les cagarrines, l’Amok, les classes de cuina, el poble flotant de Kompong Luong, la bellesa dels temples d’Angkor, les portes de plàstic, el volum de les pel·lícules dels autobusos que t’obliguen a posar-te taps, els carrers enfangats, els cops de cap del Pol al entrar i sortir dels lavabos, el bitxos de la costa que et piquen i xuclen sang, la inexistència de secadores, la decepció del plàncton, les impressionants platges quasi verges de sorra blanca, l’snorkel, haver conegut la Marta i la Pili, els eriçons amb punxes de dos pams, els mini crancs fent foradets a la sorra, la brutícia per tot arreu, les gentades del water festival de Phnom Penh, la colpidora i sàdica història, les visites a la presó i al camp d’extermini, la dificultat per creuar els carrers, els camions a rebentar de treballadores d’Inditex, els cotxes circulant sense matrícula, els cartells del Partit Popular de Cambodja que et vas trobant cada dos per tres, els caòtics mercats, els milers de rat-penats sortint de la cova, les postes de sol i un llaaarg etcètera.
Però d’entre totes aquestes coses, el que més bon regust de boca ens deixa és l’ambient, percebut poc a poc, que crea la gent sempre amable, somrient i disposada a ajudar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada